Vénen tres dies de descans.
Què fem? On anem? Com ens organitzem?
Hem de començar a pensar-hi.
"Anna, tens escola dissabte al matí i teatre a la tarda?"
"Sí papa, però en aquest cas podríem anar a algun lloc marxant dissabte després del teatre, ¿oi?"
"Jordi, fins dijous a la nit el teu l'equip no ens dirà si tens el partit dissabte o diumenge".
"Si fem alguna cosa amb l'autocaravana no jugaré. Cap problema".
"Teudis, voldràs anar al partit del teu equip encara que estiguis lesionat? I tens l'aniversari del teu amic el diumenge?"
"No hi ha problema. Si no fem res, aniré al partit i a l'aniversari. Si no, no hi aniré. Cap problema".
No sé com m'ho faig per gestionar-ho tot.
Cadascú de nosaltres té activitats, desitjos, cites, compromisos.
Som quatre.
Hauria d'impartir cursos de resolució de problemes, organització i gestió del temps.
Sempre aconseguim equilibrar-ho tot.
És gairebé un miracle.
Passem la setmana mirant la previsió del temps per aquest cap de setmana llarg.
Per desgràcia, hi ha llamps i trons des de Milà fins a l'Umbría.
Busquem alguna zona de Llombardia on el temps sigui favorable.
Per desgràcia, no tenim sort. Els llampecs i els trons no deixen cap dubte.
Sembla que hi haurà un infern.
Decidim ser previnguts.
Divendres no prenem cap decisió.
El dissabte decidim que no sortirem amb l'autocaravana. Anna pot anar al teatre.
Mentrestant escric un missatge a l'entrenador del Jordi. "Confirmo la presència d'en Jordi al partit de diumenge a la tarda".
Si no plou marxarem el diumenge a la nit i dilluns farem alguna excursió.
Hem de decidir dia a dia.
Mentrestant, aprofito molt el dissabte al matí.
Vaig al supermercat a les 7.30 del matí.
Rento el cotxe amb el Jordi.
I finalment faig dos viatges a l'abocador per llençar feines velles del Pinchauvas i un munt de ferralla que tenia al garatge.
I el dinar? Teudis vol cuinar. Això és genial! Bravo Teudis.
"La cuina és per a gent creativa. ¡I tu ho ets!! Segueix així".
I després de dinar?
Ens estirem al sofà. Comença una pel·lícula.
Anna i jo quedem adormits després de ni tan sols 5 minuts.
En un moment donat em desperto i "em descobreixo" amb la boca completament oberta com si fos un dibuix animat. La tanco i segueixo dormint 😂. Gran migdiada!!!
"Teudis i Jordi, a les 5 de la tarda he de portar l'Anna al teatre. Em quedaré a Pavia fins que s'acabi. Voleu quedar-vos a casa sense fer res, o voleu venir amb mi?"
"Papi, és clar que volem venir! Agafem la caravana i juguem a alguna cosa mentre l'esperem?"
Al final, després de mil intents per anar vés a saber a on, acabem jugant a l'autocaravana, en un polígon industrial, a l'aparcament d'un cementiri, mentre esperem que l'Anna torni del teatre.
Riem com tres idiotes.
En Teudis fa acudits que em fan morir de riure.
El Jordi fa el burro. I dispara a l'atzar les respostes del joc i encerta les solucions.
Riem tant que gairebé tenim llàgrimes als ulls.
Truquen a la porta. Ha arribat l'Anna.
"Tornem a començar perquè ella també pugui jugar".
Intentem fer trampes per fer-la perdre 🤣😂.
Però ella ens descobreix immediatament.
Ara no riem com tres idiotes.
Ara riem com quatre idiotes.
Ens ho hem passat molt bé.
Per què he explicat tota la història?
Perquè sovint pensem que necessitem grans coses perquè el nostre dia a dia valgui la pena.
Sovint pensem que només podem “respirar” si fem viatges, grans sopars, activitats cares o el que sigui.
En canvi, allò que sol tenir èxit (i ser convincent) és la senzillesa.
Ens divertim estant junts.
La senzillesa està molt maltractada.
La senzillesa està molt bé.
La senzillesa és una gran cosa!.
Estic escrivint un diumenge al matí.
Qui sap, potser aquesta nit anem a dormir a algun lloc.
Ho sabrem més tard.
Jo. I els tres raigs de sol.
