La doctora? A la merda

Vam anar a sopar a PizzAut.

És un lloc meravellós. Un miracle modern on treballen 41 nois autistes tots amb contractes indefinits.

Són ells qui cuinen, prenen les comandes i et porten el menjar.

Són meravellosos.

En Nico, qui va inventar tot això, ens va explicar que un dels nois va tenir mutisme selectiu fins als 25 anys. Després, des que es va sentir estimat i important, va començar a parlar. El seu pare li va dir:

“Gràcies, ara ja puc morir tranquil.”

Una de les noies, en canvi, no havia après mai a escriure. Gens, zero. Ara agafa les comandes. Potser escriu “limonciello” en comptes de “limoncello”, però a qui li importa? No escriurà un llibre, però és capaç de treballar.

Nosaltre érem 11 persones. Tots vam plorar veient aquella meravella.

No em fa vergonya dir-ho: jo també vaig plorar.

És més, n’estic orgullós.

Cal emocionar-se quan passen coses així en aquest món que ens vol concentrats en qualsevol altra cosa.

En Nico explicava que, als inicis, es va trobar amb una doctora que li va dir una cosa semblant a això:

“El que estàs intentant fer és impossible. No te’n sortiràs mai.”

Perdoneu-me si m’ho permeto, però:

“A la merda tu, doctora, siguis qui siguis.”

Vaig pensar molt aquella nit.

I mentre pensava, vaig reconèixer haver trobat moltes “doctores” a la meva vida.

• Vaig pensar en els anys en què, amb alguns amics, fèiem l’Happening a Pavia, en el naixement d’Oltre la Curva o en allò que estem construint amb Amici in Aiuto.

• “És bonic això que tens al cap, Teudis, però ja ho has parlat amb aquell cap? T’ha donat permís?”

• “És bonic el que feu, però per què no aneu a fer-ho com a voluntaris en altres associacions?”

• “I no tens por que et passi alguna cosa?”

• “Sí, està bé i és bonic. Però totes les associacions haurien d’aturar-se. No pot ser que les institucions no hi siguin presents, i mentre hi sigueu vosaltres no es mouran mai.”

• “No, no us en sortireu mai. D’on traureu els diners?”

Durant anys em vaig obligar a frenar. Em vaig forçar a amagar una part de mi que no aconsegueixo contenir. Ho vaig fer per culpa de les múltiples i metafòriques “doctores”.

Ara estic a punt de fer 48 anys. Sembla absurd, però gairebé en tinc 50. I sabeu què dic?

“A la merda les metafòriques doctores.”

A la merda tots aquells que posen bastons a les rodes, de mil maneres, a qualsevol que vulgui esforçar-se per sembrar el bé.

A la merda els qui es queixen des del sofà de casa sense ser mai proactius per canviar res.

Jo estic amb qui té ganes de fer coses.

Tens una idea per fer el bé? Jo t’animo, t’ajudo si puc, t'animo a fer-ho!

Tens un desig de fer el bé? Pregunta’t com pot convertir-se en una acció.

No cal fer grans coses. Potser n’hi ha prou amb dir:

“Amor, la meva vida tindria menys gust si tu no hi fossis.”

O:

“No et preocupis per la mala nota, no tot es defineix per les qualificacions escolars.”

Deixeu-vos anar. Pose-vos en marxa. Inventeu-vos coses

Emocioneu-vos. Seguiu el vostre cor!

Us trobeu alguna doctora? Feu-la apartar.

I no castreu els vostres desitjos només perquè altres volen una vida còmoda i tranquil·la.

Endavant tots aquells que tenen ganes de canviar el món, com en Nico de PizzAut. I com molts altres!

Ah... divendres a Locate Triulzi van concedir el Vittorino d’Oro a Amici in Aiuto com a associació viva i útil per al territori, que fa el bé i implica moltíssims voluntaris.

Doctora, siguis qui siguis, vine amb nosaltres!