Quilòmetres i bellesa
El nostre primer viatge amb autocaravana va ser l'any 2020.
No sabíem res de viatges, gas, nevera trivalent, dinette, compartiments, aigües netes i negres i moltes altres coses.
No coneixíem les mides del vehicle i tampoc sabíem amb certesa on era legal aturar-se i on no.
Jo només era un pare que viatjava amb tres adolescents de 14, 12 i 8 anys.
Només era un pare que volia passar una bona estona amb els seus fills, deixant-los petites llavors de bons moments en els seus records.
En aquella època pensava: "Qui sap durant quant de temps voldran continuar fent vacances amb mi".
Som al 2026. Ara aquests nois tenen 20, gairebé 18 i 14 anys.
Des d'aleshores hem vist gairebé tota Europa junts, amb el nostre Cricchetto.
Quilòmetres i bellesa.
La bellesa és en les coses que hem vist. Però, sobretot, la "bellesa" és allò que ens queda del temps que hem passat junts.
Aquest any, la primera parada ha estat a casa de la família Bottazzi.
Sovint, allò que és bonic no és als llocs, sinó en les persones.
Aquella casa és una meravella. Jo hi vaig per veure coses noves. El pare Angelo i la mare Marie, els meus joves amics de fa anys, crien cinc fills italo-francesos d'una manera que s'hauria d'explicar a les escoles.
Malgrat les dificultats normals de la vida, aquell lloc està ple de la bellesa que a mi m'agrada.
Com es fa per passar 12 dies en una autocaravana sense que hi hagi mai una discussió ni males cares?
En Jordi somreia del matí fins al vespre.
En Teudis m'ha sorprès. En aquest viatge he vist un home nou. Ha estat un gran suport.
L'Anna, aquella nena de 14 anys del primer viatge, ha conduït per primera vegada l'autocaravana.
S'ha fet gran.
"Què et sembla si condueixes tu el proper tros?"
"És clar, papa."
Hi ha joves que es fan portar a tot arreu, tot i tenir el carnet de conduir.
Hi ha pares que no volen que els seus fills condueixin per anar lluny, a grans ciutats, de nit o per autopista.
Jo no hi estic d'acord.
Els joves es mereixen tota la confiança del món!
Ah! En Teudis també em va dir: "És clar, papa."
Fa un temps que estem fent pràctiques. Em vaig atrevir i ell també va moure l'autocaravana en un aparcament (desert) a França.
Així es fa.
Així es creix.
En aquest viatge, el luxe era prendre una Coca-Cola de cirera (encara no sé si m'agrada molt o si em fa molt fàstic).
El luxe era buscar un restaurant a TheFork i gaudir del descompte.
El luxe era estar junts i voltar per Europa.
El llac de Lausana (costat francès), Beaune, París, Honfleur, el desembarcament de Normandia, el canal de la Mànega, el Mont Saint-Michel, Nantes (on l'Anna va agafar l'avió per tornar a casa), les gorges de Prades, Clermont-Ferrand i una mega aventura per tornar a casa quan, a Lió, se'ns va espatllar el motor d'arrencada.
En una àrea de servei vam aconseguir tornar a arrencar empenyent, amb l'ajuda d'un camioner.
I vam tornar a arrencar de nou ben entrada la nit, en un peatge francès que havien tancat per a nosaltres quan vaig apagar el motor per error, gràcies a la perseverança dels nois.
Després de 30 minuts d'intents, i després d'haver trucat ja a l'assistència, en Teudis em va dir:
"Papa, si ens posem allà estic segur que ho aconseguirem. Confia en mi."
I abans d'aquell últim intent, en Jordi es va girar cap al seu germà i li va dir:
"Teudis, sé que puc donar molt més."
Van empènyer com si el món s'acabés...
I pam! El motor va arrencar!
L'alegria ens va envair a tots.
En aquest viatge hem vist coses meravelloses: ciutats, paisatges, llocs...
Però jo, quan miro els meus fills, penso que la veritable meravella són ells.
Com a pare, és el més bonic que mai hauria pogut desitjar.
Vam començar el 2020, amb aquell primer viatge.
Qui sap fins quan en continuarem fent.
Jo, mentrestant, ja estic pensant on anirem junts l'estiu del 2027.
Commenti