No em surten les paraules

El Pincha Uvas

1 set

Tempo di lettura: 3 min

No em surten les paraules. Avui no.

És difícil descriure de manera exhaustiva què és la bellesa. És complex aconseguir que entris dins dels meus ulls i del meu cap.

Com es pot gaudir després d’haver estat a punt de plorar fent algunes pujades, després d’haver pedalat durant hores sota un sol esbojarrat o mentre busques un lloc on dormir enmig del no-res?

“Campo Imperatore, Campo Imperatore, Campo Imperatore…”

Durant molt de temps, aquest lloc ha estat com una petita obsessió. Sense voler, em trobava mirant fotos per internet, buscant si el Giro d’Itàlia hi havia passat mai i intentant entendre a quina distància quedava d’alguns llocs.

El 2020, durant el nostre primer viatge en autocaravana, vaig dir: “Jo, tard o d’hora, hi he d’anar”. En aquell viatge no ho vam aconseguir: quedava massa lluny de la nostra ruta.

Al juny vaig començar a pensar en les meves vacances d’estiu.

“Teudis, fa massa temps que no fas un gran viatge en bicicleta. Ha arribat el moment.”

Vaig pensar en una Milà-París. Després vaig desviar-me cap a l’oest d’Espanya per passar pel poble natal del meu avi Teudis. Però, al final, tots els pensaments tornaven al mateix lloc: Campo Imperatore.

Avui no em surten les paraules.

Com puc explicar-te que vaig gaudir fins i tot creant a Komoot la ruta del meu viatge?

“Arribo a Pescara amb tren, després podria fer un meravellós coast to coast per travessar Itàlia i acabar a la Toscana. Seria espectacular!”

I què fas? No intentes fer realitat un somni?

Si somies en gran, passen coses grans, oi?

He pedalat per la via ciclista dels Trabocchi, he travessat els Abruzzo més salvatges, he pujat fins a Campo Imperatore fins a emocionar-me al cim, he vist els llocs on es van rodar les pel·lícules de Terence Hill i Bud Spencer, Amatrice i les zones afectades pels terratrèmols.

He arribat a Castelluccio di Norcia després d’una pujada infinita, animat per un cotxe dels Carabinieri. He travessat cridant de felicitat l’altiplà de Castelluccio, he vist les Cascades de les Marmore, he passat per Terni pensant en el meu estimat avi Angelino, que hi havia anat per fugir de la guerra, i he descansat durant hores a les termes de Saturnia. He vist dos llacs i m’he banyat nu en un d’ells.

Per rentar-me, durant dies he fet servir l’aigua de les meves ampolles. M'he dutxat despullat, amagat entre els arbres, i fins i tot a l’hort d’un senyor que em va regalar tomàquets i el seu oli. La seva dona em va donar aigua, una samarreta i una manta per a la nit, tot i que no em calia.

He dormit en un bosc espessíssim, en un local abandonat d’un centre esportiu del Parc del Gran Sasso, acollit per gent gran a la gespa de la seva pista de petanca de Norcia, en una petita platja de pescadors d’un llac a 1.300 metres i amagat al camp d’un pagès.

He punxat tres vegades, l’última a només 500 metres de l’estació de Grosseto.

He pedalat vora el mar, als Abruzzo i a la Toscana, a 2.200 metres, amb 43° i sota la pluja. També m’ha caigut calamarsa durant més de 30 minuts baixant de Campo Imperatore.

He suat, he pensat, he cantat, he pedalat… però, sobretot, he gaudit.

He gaudit moltíssim.

No he tingut cap luxe.

I, al mateix temps, he estat l’home més ric del món.

És increïble. La senzillesa t'ho pot donar tot.

No necessitem totes les coses materials que tenim. Aqueste van i venen.

El que queda és allò que guardem als nostres ulls, al nostre cap i als nostres cors.

L’espai és infinit. A mi m'és igual. Jo intentaré omplir-lo.

He vist Campo Imperatore. He vist i he viscut molt més.

No em surten les paraules per explicar-t’ho.

___________________________

Coast to Coast 700kmx10.000mt