Serps

La meva iaia Antònia les odiava. M'explicava que les serps li feien por i li transmetien males sensacions.

Probablement aquesta por l'he heretada d'ella. No ho sé.

A la meva vida mai no he tingut una gran relació amb els animals. Malauradament.

Quan era petit teníem un canari, un d'aquells grocs que no paren mai de cantar. A la nit li tapàvem la gàbia perquè descansés i, sobretot, perquè ens deixés descansar a nosaltres. Un dia els meus pares el van trobar estirat al fons de la gàbia. No tornaria a cantar mai més.

Després va arribar l'Speed, un pastor alemany. A mi em semblava gran com un cavall. Cada vegada que em veia em saltava a sobre per saludar-me, però jo tenia por. Mai no vaig aconseguir viure la seva presència amb tranquil·litat.

La meva mare estimava les flors. Omplia la terrassa de testos i els cuidava amb una dedicació increïble. Anys més tard fins i tot va arribar a rentar una per una les grans fulles del ficus perquè havia llegit que era la millor manera de cuidar-les. L'Speed, però, es divertia escavant els testos i menjant-se les flors. Ella no n'estava gens contenta. Jo era petit, però crec que al final el van tornar a qui ens l'havia venut.

Fins i tot d'adult sempre m'he mantingut una mica allunyat dels animals. M'agradaria saber relacionar-m'hi, però crec que noten la meva inseguretat, la meva por.

Quan els meus fills eren petits els vaig portar a fer una volta a cavall. Era un d'aquells llocs on els pares aguanten una corda mentre els animals fan voltes en cercle. El cavall era vell i tranquil. Jo molt menys. Em va trepitjar un peu i em va trencar un dit.

Una altra vegada estava assegut al sofà de casa de la meva tieta. Devia tenir dotze o tretze anys. Ella tenia gats. De sobte, un d'ells va fer un salt enorme i em va caure al damunt del cap, amb el pèl eriçat i fent aquells sons que fan quan se senten amenaçats. Però per què precisament damunt meu? Jo només et tenia por!!

M'agradaria saber-los acariciar sense por. Si visqués al camp o tingués un jardí gran, m'agradaria tenir un gos, deixar-lo córrer lliure i endur-me'l a caminar o a córrer per la muntanya.

Ah, les serps. Havíem començat per aquí.

Quan era petit eren les protagonistes d'un malson que es repetia sovint. Sempre n'hi havia una que em seguia pertot arreu fins que, al final, m'atacava i em mossegava.

La setmana passada les vaig tornar a somiar.

Del somni en recordo ben poca cosa. Però una sí.

Només veure la serp buscava el meu pare.

Em girava i ell era allà.

No feia res. Hi era, i prou.

Tenia la cara i el cos d'abans de la malaltia.

Em mirava i somreia.

I el malson s'acabava.

Em vaig despertar serè.

Ell va morir l'any 2001, amb només cinquanta-un anys.

Han passat vint-i-cinc anys.

Tinc la barba blanca i d'aquí a tres anys tindré la seva edat.

Quan tinc por, encara el busco.

Seria bonic tenir-te encara aquí, vellet.

També seria bonic tenir aquí la mare, velleta.

No importa quant temps hagi passat.

Sempre us trobo a faltar.