top of page
Cerca
  • Immagine del redattoreEl Pincha Uvas

Que es fotin tots

Que es fotin tots els que es rendeixen, els que no lluiten, els que s'aturen, els que es rendeixen, els que tenen por d'enfrontar-se al que està passant.

Que es fotin els que es queixen tot el temps, els pessimistes, els egoistes, els arribistes, els egocèntrics i els que fugen del cansament.

Que es fotin els que obliden el nostre passat.


Estic rellegint el diari que el meu avi Teudis va escriure gairebé a meitat del segle passat quan feia era militar.

Era de Gamones de Sayago, un lloc molt humil de la província de Zamora, on vivien unes 90 persones. Va fer de militar per ajudar econòmicament la seva família.

Volia ajudar. Ho va fer aleshores i també tota la resta de la seva vida.

Va estar casat amb la meva iaia Antonia tota la seva vida. Quina dona era la iaia Antònia!


El meu avi matern, l'avi Ton, va viure a la mateixa època al costat políticament oposat. Era de Sant Hilari Sacalm. Vivien en una casa al mig del bosc fins que no es van mudar al barri del Serrat. Allà feia un fred que no podem ni imaginar, la vida al bosc era dura, i en aquella època els sacrificis eren presents a totes les cases.

El meu avi era pagès. Ho va ser tota la vida.

La seva dona era la meva Iaia Roser, que per Nadal ens comprava croissants amb nata i Fanta amb l'ampolla de vidre. Per a ella era un luxe posar-los a taula. Jo sempre ho vaig apreciar.


El món no era com el nostre.


Els nostres avis van passar gana.

Els nostres avis van viure coses que nosaltres no podem ni imaginar.

A totes les famílies era així.

L'avi d'un amic meu va passar vuit anys en una "presó" a l'Índia i un altre va acabar fent treballs forçats a Berlín.

El besavi d'un altre amic es va amagar en un pou per evitar ser capturat per la facció contrària.


No tenim ni idea del que van haver de superar per sobreviure.

Tots ells, sense excepció.

I aquí, al 2023, no parem d'escoltar gent que es queixa per qualsevol cosa.


  • La professora va posar una nota injusta a la meva filla. Li ha agafat mania.

  • Em compraràs el darrer abric de la marca que està de moda?

  • Estic ansiós. El wifi no funciona.

  • He escrit un whatsapp i no contesten.

  • Em compres les darreres Nike Air de 250 euros?

  • Fa temps que no surto a sopar.

  • Què vols sopar fill meu? (és igual que tingui 30 anys, no hagi treballat mai i segueixi vivint a casa amb els seus pares).

  • Has fet un bon partit. Dóna'm la bossa. Te la porto jo perquè no et cansis.

  • M'he comprat l'últim model de mòbil. Sabria estar sense menjar, però no puc estar sense aquest mòbil.


Amics meus. Donem gràcies pel que tenim. Som afortunats.

Fins a "abans d'ahir" van haver de lluitar molt per sobreviure.

Ja sé que no és fàcil viure als nostres temps. En sóc conscient. És dur. També ho és per a mi.

Però amics. Que es fotin els que sempre s'estan queixant.

Seguim endavant.

Gaudim de les coses senzilles.

Busquem les coses genuïnes.

Recordem què ens van ensenyar els nostres avis.

I donem gràcies.

 

Hola abuelo.

Soy su Pinchavuas.

No le veo desde hace muchisimos años pero pienso muy a menudo en usted.

Le hecho de menos.

Gracias por todo.



5 visualizzazioni

Comments


GPTempDownload (8).jpg

EL PINCHA UVAS

bottom of page