Com tots els ciclistes, jo també sóc conductor de cotxes.
No m'agraden els ciclistes que van pel mig de la carretera.
I odio els ciclistes que se senten "xèrifs de la carretera" quan van en grup.
Vaig deixar d'anar amb certs grups perquè no estic d'acord amb el seu comportament.
El 2020 vaig fer una gira en solitari per Llombardia. 900 km tots a Itàlia.
El 2021, de nou en solitari, vaig fer Milà – Barcelona. 1000 km a l'estranger i 200 a Itàlia.
El 2022, amb en Nicolò, hem fet Biarritz - Milà. 1.600 km a l'estranger i 200 km a Itàlia.
Em permets escriure aquest article basant-me en les meves experiències?
França és plena de carrils per a bicicletes. Són a tot arreu. Molts estan simplement pintats a terra. Altres estan separats dels cotxes per un mur de ciment. Els carrils bici no es troben només al centre de les ciutats. Es poden trobar a totes les carreteres. Quan no hi són, es pot circular amb seguretat per la carretera "normal".
A França, mai, mai, he rebut una "botzinada" o un insult.
A les pujades, els cotxes esperen, i només t'avancen quan està permès i/o només si es pot fer amb seguretat.
Els cotxes i les bicicletes coexisteixen. I ho fan sense problemes.
A Catalunya hi ha molts pocs carrils bici, però els que hi ha estan ben mantinguts.
La situació no és tan bona com a França, però l'educació dels conductors, especialment lluny de les zones turístiques, és molt bona tot i que sembla que està empitjorant molt.
No. No ho dic perquè sigui el meu país. Em va sorprendre en les dos viatges.
I Itàlia?
Aquest estiu hem passat 11 dies amb bicicleta a l'estranger i 2 a Itàlia. Uns 1600 km a l'estranger i 200 a Itàlia. Tenim una mica d'experiència i per això escric.
A Itàlia desseguida ens vam sentir molt insegurs .
Una noia ens va insultar quan li vam dir "atenció!" en una pujada del 17% i ella anava enrera sense mirar. Ens hauria fet caure. I doncs, per què insultar-nos?
Una furgoneta va adelantar sense importar-li que hi hagués una ratlla contínua. Estava prohibit. I no importa si a la direcció oposada estàvem passant nosaltres. Li vam fer gestos com dient: "Què estàs fent? No ens veus?".
I ell?
Va respondre saludant amb un "hola" i rient irònicament. Amic, si et desvies i xoques amb nosaltres, ens mataràs. Per què enriure't de nosaltres? Hauries de plorar, no riure.
Vam córrer el risc de caure diverses vegades perquè a Itàlia els cotxes que han d'entrar per la dreta, per veure si ve algú, posen el morro per sobre de la línia blanca. Llàstima que per aquesta línia hi pedalem nosaltres tal i com s'ha de fer i és exigit pels mateixos conductors que ens insulten.
Si no haguéssim tingut cura hauríem tingut diversos accidents per aquest motiu.
I els avançaments als revolts?
I l'avançament gairebé tocant-nos?
Ni en parlem.
Hi ha una mala llet comuna en molts conductors italians.
He pedalat amb bicicleta de la mateixa manera a tots els països. I des del primer metre sempre poso la seguretat al primer lloc. Respecto les regles. Vull tornar a casa.
Per què a França i Espanya els cotxes esperen i respecten?
Per què a Itàlia ens insulten i passen a pocs centímetres?
Ens manca educació.
Ens manca humanitat. És així.
Els adults no són educats.
Els adults són irascibles i s'enfaden amb tot i tots.
Fa falta molt poc per treure el pitjor de nosaltres.
Ho veiem als partits de futbol.
Ho veiem a les reunions de l'edifici.
Ho veiem als carrers.
Ho veiem a tot arreu.
Ho veiem en les respostes al vídeo que vaig publicar a instragram.
No és un vídeo polèmic.
En 14 segons dic que segueixo les regles. Dic que vull tornar a casa. I prego que es col·loquin a 1,5 m de distància.
No dic res de dolent.
Si seguim així, mereixem l'extinció.
No són els ciclistes els que estan en perill.
És l'espècie la que està en perill.
I saps què és el que fa més falta? EDUCACIÓ.
El nostre present està en risc. Perquè alguns adults no tenen cap fonament.
El nostre futur està en perill. Perquè els exemples que donem als joves són nefastos.
JO NO VULL QUE SIGUI AIXÍ.
Els adults que llegiu, teniu gandes de viure donant un bon exemple als joves?
Els adults que llegiu, teniu ganes d'educar els joves a la bellesa, l'amor, l'humanitat i el respecte?
I no n'hi ha prou de fer que sí amb el cap.
Cal actuar. Cal fer-ho ara.
No hi ha temps per perdre. No es pot delegar.
ENS TOCA A NOSALTRES.
T'APUNTES?
__________________________________
vídeo d'instagram i alguns comentaris rebuts
A mi també m'agradaria circular pels carrils bici, però malauradament n'hi ha molt, molt pocs i sovint estan plens de problemes: containers, cotxes aparcats, arrels, herba, asfalt irregular, etc.
Per desgràcia, sovint és perillós anar-hi per la manera com es mantenen a Itàlia.
I una cosa és sortir a passejar amb la família i una altra és entrenar-se a 40 km/h. En alguns casos són caigudes garantides.
Si voleu, puc donar exemples concrets de carrils bici perillosos.
A mi tampoc m'agrandes els que van en grup ocupant la carretera però: "encara que estigui mal fet i estiguin al mig, si estàs en un revolt, per què els adelantes i t'arrisques a fer strike? No pots esperar un moment i adelantar a la recta?"
També van escriure missatges així. Crec que no cal fer cap comentari. Hi ha persones que no estan bé del cap. I descarreguen les seves repressions a les xarxes socials... o a la carrertera.
