Dinar per a dos

Era a la feina.

Havíem d’anar a dinar.

A causa dels diversos compromisos de tothom, vam anar al menjador només dos.

Aquests casos són una gran ocasió.

Es pot parlar de coses diferents de les habituals.

Es pot sincerar-se.

Es pot despullar-se.

"Estàs a punt?"

"Sí, anem".

Baixem al menjador.

Fem la cua amb la safata.

Paguem, amanim les verdures, agafem l’aigua i ens asseiem.

Som jo i una companya meva.

Es parla de relacions, d’històries.

Es parla de vida.

En un moment donat, la meva companya parla d’ella mateixa i d’algunes situacions personals.

Enmig del no-res, planteja una pregunta retòrica en què ha resumit tot un raonament seu.

"Tu vols compartir o vols construir?"

Quan va fer la pregunta, vaig quedar callat uns segons.

Vaig haver d’aturar la mirada per concentrar-me. És aquell moment que passa quan penses en alguna cosa molt important. En psicologia aquest descobriment s’anomena "insight".

El teu pensament va molt al fons i et bloqueges, com si volguessis concentrar tot tu mateix en un punt determinat del cervell.

Al final del dinar em vaig escriure la pregunta.

Avui l’he rellegida. M’ha remogut coses al cor.

He pensat en persones, iniciatives o idees.

I allò que m’he respost (a mi mateix) m’ha explicat alguna coses molt profundes.

Amb qui està a prop teu, vols compartir o vols construir?

Amb els teus fills, vols compartir o vols construir?

A la feina, vols compartir o vols construir?

I quan t’inventes iniciatives diverses, coneixes gent o qui sap què, vols compartir o vols construir?

No importa si es tracta d’una parella, d’un amic o d’un fill.

Sempre ens podem preguntar: què desitjo, compartir o construir?

És clar, no necessàriament un verb exclou l’altre.

Depèn de com t’ho prenguis, depèn del que desitgis.

Es pot escoltar sense deixar-se colpir.

I també es pot explicar sense deixar-se colpir.

Tot depèn de si vols compartir o construir.

És possible viure tota una vida només compartint. Sense construir.

O pot passar el contrari.

De vegades no cal tota una vida: en un sol segon pots construir alguna cosa que resti per sempre.

No hi ha un camí correcte o un incorrecte.

No és millor compartir que construir. O a l’inrevés.

Depèn de nosaltres.

Depèn del que desitgem.

Compartir o construir? I si fos, compartir per construir?

Dinar per a dos.

Esperem que es repeteixi.