Cerca
  • El Pincha Uvas

Els xiclets

És dissabte al matí.

Vols dormir.

Però et lleves a les 7.

Has de portar la teva filla a l'estació. Ha d'anar a l'escola.

Arribes a casa després de prendre un cafè al bar.

Despertes al Jordi. L'ajudes a preparar l'esmorzar. La seva mare el recollirà per anar a un dinar del cole.

A les 10, en "Teudissino" segueix dormint.

I tu, si vols, pots finalment mandrejar.

Però fas alguns exercicis al matalasset del Decathlon.

Després fas una rentadora i endreces la casa.

Són les 12:30. Despertes en "Teudissino". Al final de l'any està ben rebentat.

Dinem. Els dos Teudis sols. No passa quasi mai.


A les 3 de la tarda anem al partit de futbol.

És un moment de total relax.

Podria veure jugar en "Teudissimo" durant dies.

També arriben l'Anna i en Jordi.

Ja estem tots reunits de nou.

Estem bé quan ho estem.


Després del partit volíem anar amb l'autocaravana.

Aquest cop el destí hauria estat la Vall d'Aveto.

És una zona meravellosa i per descobrir.

Però per desgràcia el pronòstic del temps és dolent. Molt dolent.


Així que decidim que ens quedem a casa.

Encara és dissabte.

Estem a casa.

Descansem una mica al sofà.

Ho necessitem.


Però al cap d'una estona...


"Nois, me'n vaig a comprar. Algú vol venir?"

"Jo papo, vinc amb tu", diu en Jordi.


Escric la llista.

Agafem les bosses.

I marxem.


Triem un supermercat de la zona diferent dels habituals.

Ens agrada canviar de lloc i de productes.


Omplim el carro.

Carn, peix, verdura, fruita, iogurts i molt més. Potser massa.


I llavors passa el que ha de passar.

Potser pensaràs que és una cosa insignificant. Un detall "tonto".

Però realment em va tocar molt "la fibra".


Ja portem una bona estona fora de casa.

En Jordi em segueix i m'ajuda.

En "Teudissino" i l'Anna són a casa, descansant al sofà.


Mentre estem a la cua per pagar en Jordi diu:

"Papo, puc comprar uns xiclets?"

"És clar, carinyo".

"Llavors en compraré de dos tipus, perquè sé que a l'Anna li agraden aquests i a en Teudis aquests altres".


Per a ell no va comprar res.


Em va impressionar molt.


Què bonic és quan algú pensa en tu?

Quin gest tan profund, encara que fos petit, va ser escollir els xiclets pensant només en els seus germans?

Tot l'amor del món estava dins d'aquesta decisió.


Jo no sé d'on treu en Jordi aquests sentiments.

En altres ocasions els seus germans han fet el mateix.

Els tres pensen sempre l'un en l'altre.

Es donen suport mútuament. S'abracen.

S'ajuden. Es defensen.


Es tenen en compte mútuament.

Sempre. Cada moment.




Els meus "tres raigs de sol" han d'haver vist una forma de viure.

Perquè s'aprèn el que es veu.

I som el que fem.


Els meus fills són una cosa preciosa.

I així ho transmeten.


Qui, qui no voldria que algú pensés així en ell?

Qui, qui no voldria que algú li comprés xiclets?

Els meus tres raigs de sol a mi també me'ls compren.

Ells també pensen en mi d'aquesta manera.


Aprenc molt d'ells.

Són un regal.


Res passa per atzar.

Espero no deixar mai d'aprendre.

De tot.

I també dels meus fills.


I espero que algú et compri els teus xiclets favorits.





9 visualizzazioni0 commenti

EL

PINCHA UVAS