Quant de temps fa que estem confinats? Febrer, març, abril, .... desembre. En resum, uns 10 mesos, oi? Vam començar dient: "Vinga, ens quedem a casa en repòs durant dues setmanes i tot tornarà a ser com abans". I, en canvi, vivim en un "acordió": s'obra, es tanca, s'obra però només per a algú, es tanca per a tothom però només en alguns llocs, etc. Ara sembla que estem en la fase "Twister": "La mà al color blau, el peu dret al groc i el nas al color taronja". (a Itàlia a cada regió han assignat un color que defineix les reglese que cal respectar) Ja no sabem ni quin color som ni quin color portem.
Els nens han de jugar, córrer, suar, pelar-se els genolls.
El jovent vol riure's els uns dels altres, fer bromes, començar a mirar-se, comparar les veus i els pèls del bigoti.
Els adolescents comencen a prendre cafè a les màquines de l’escola, troben noviet o novieta, i volen beure cervesa abans de tornar tard a casa després d’haver inventat alguna excusar inútil.
Els adults troben a faltar amics, sopars al restaurant, curses populars. Al mateix temps, els preocupen els diners, la situació mundial i la situació dels seus fills i dels pares.
A la gent gran li agradaria jugar a cartes al bar, passejar amb el gos o anar a ser voluntaris a la parroquia. Però no ho poden fer. Són una categoria de risc i ho saben.
És un moment en què tots hem de trobar el nostre espai.
Hem de tornar a adaptar els nostres hàbits, trobar nous estímuls, ser molt més creatius del que érem.
Tot és nou.
Aquesta situació ens pot empitjorar molt si no treballem sobre nosaltres mateixos.
Si pensem que podem viure com abans ens podríem convertir en persones amb una mica de frustració.
Si, en canvi, fem un pas endavant, si ens mirem a dins, si mirem directament als ulls dels que ens envolten, estic absolutament segur que el futur ens oferirà coses meravelloses.
Com sempre, necessitem fer un pas. Cal moure's.
La paret florida no s'arreglarà mai si nosaltres no decidim que volem tornar a veure el blanc brillant. Si ens movem i posem una mica de producte i moltes ganes, descobrirem una tonalitat de blanc que creiem que ja no existia.
I si no desenvolupem les nostres passions, si no ens activem, el món enterrarà els nostres cors.
Hem de cridar, grunyir. Hem d’ugolar. Hem de rugir.
Hem de somriure. I hem d’atacar la realitat.
Teniu més de 70 anys i us agrada cosir, llegir o mirar la televisió?
Teniu un fill que us adora i que us vol ajudar?
I teniu un fill que pot demanar un cop de mà al seu veí que té eines, creativitat i una mica d'habilitats manuals?
Teniu més de 70 anys i porteu molts mesos de pandèmia mundial?
Si tens una passió, si estàs actiu, si no et rendeixes, si somrius, si treballes dur veuràs que sempre hi haurà algú que voldrà ajudar-te a continuar així.
Per exemple, un fill i el seu veí.
Segueix mirant aquella sèrie de televisió que t'agrada tant. O continua cosint. Continua a cuinar lasanyes.
I no paris de cosir. I de passar el temps.
Comments