ICE (cat)

Agència federal instituïda el 2003 després dels atemptats de l’11 de setembre, la United States Immigration and Customs Enforcement (ICE) actua com una branca del Departament de Seguretat Nacional (DHS), amb funcions que van des del control de les fronteres internes fins a la lluita contra el crim transnacional.

---

Veig vídeos de nens arrestats mentre tornen de les escoles primàries.

Un portava un barret blau amb orelles gegants.

És un nen, caram, un nen de cinc anys!!

Jo també, de petit, tenia un gorro que representava un osset. Era marró, de "forro polar", amb unes petites orelles.

Als nens els agrada portar alguna cosa que recordi els seus jocs preferits o els seus superherois de referència.

Recordo haver regalat als meus fills un rellotge de Ben Ten. De tant en tant encara en parlem.

Ara, en alguns llocs, ser nen és considerat un element de perill que cal arrestar i fer fora.

Avui he vist un vídeo d’un adolescent sud-americà arrestat després de ser llençat a terra a la neu, mentre cridava en castellà, plorant:«¡Soy legal! ¡Yo soy legaaaal!».

Crec que la disfressa la porten els agents de l’ICE, no els nens.

No som en aquest món per tancar nens de cinc anys.

Com és possible tot això?

L’altre dia van matar un infermer desarmat que s’oposava a tot això.

Va rebre almenys cinc trets. Cinc. No, no va ser un tret accidental. Va ser intencionat.

Com hem arribat fins aquí?

D’una banda, ja no es permet dir res: tot és considerat incorrecte o fora de lloc per algú. De l’altra, en canvi, sembla que tot val i tot està permès.

Com hem arribat fins aquí?

Qualsevol fi justifica els mitjans?

Amics meus, que llegiu aquest blog, jo penso que no: no tot val.

El món està fet de cicles, però realment estem anant cap a llocs que no deixaran un món agradable als qui vindran després.

• Podem fer tancar l’ICE? No, som peixos massa petits enmig del mar.

• Podem fer accions quotidianes per defensar qui està en dificultats o qui necessita ajuda? Sí, això sí que ho podem fer.

• Podem compartir amb els nostres joves una manera diferent de mirar el món? Sí, cal fer-ho explicant, implicant, fent-ho junts.

En alguns llocs on treballo veig que es saluda les persones segons la seva jerarquia dins l’organigrama.

Ets a dalt? Et saludo somrient i feliç.

Ets a baix? Aleshores gairebé ni et miro.

Ho veig. Ho he viscut.

Comencem a canviar nosaltres.

Així no va bé.

Les poques vegades que vaig a un hotel, si l’habitació està endreçada i fa bona olor, sempre deixo una nota per a qui neteja i treballa a l’ombra.

És només un petit gest.

És només una petita nota adreçada a una persona que mai no veuré cara a cara.

Però sempre m’ha agradat imaginar l’escena i el somriure de qui llegirà la nota.

És una petita atenció. Em costa poc. Però que bonic deu ser per a qui ha de preparar l’habitació per al següent client.

No podem canviar el món.

Però podem saludar pel nom qui ens fa el cafè al bar, per exemple.

Podem acollir qui té un accent diferent.

Podem abraçar qui arriba de llocs llunyans.

ICE, fas por.

Però jo encara tinc confiança en les persones. No me la traureu.

I sobretot, tinc al cap joves poderosos, que poden canviar-ho tot començant pel seu petit món.

Confio en ells.

Nosaltres, els “vells”, mostrem-los camins bonics.

Va, posem-nos-hi!