Cerca
  • El Pincha Uvas

Biarritz - Milano | biketravel (cat)

"Qui es para està perdut".

Les coses positives passen quan et mous (no necessàriament des del punt de vista físic), si estàs actiu, si crees, si inventes, si proposes, si t'impliques.

Asseguts al sofà, queixant-nos de tot i de tots, difícilment rebrem alguna sorpresa inesperada i bonica.


"Que ningú ens tregui els somnis".

Estem en un món amb moltes normes.

Però les nostres no són els mateixes que a Vietnam o a la profunda selva amazònica.

El que aquí agrada potser no agrada allà. O viceversa.

No necessàriament ens hem de sotmetre al que el món vol de nosaltres i renunciar al que som o volem.

El món és molt gran. Els nostres pensaments també.

Tens somnis? Treballa per fer-los realitat.

Molts semblen impossibles. Però només fins que no aconseguixes realitzar-los!


"Les coses boniques porten coses boniques".

Viure coses boniques, omplir-se el cor de bellesa, estimar-la, treballar per trobar-la, i educar els ulls per veure-la és una feina diària.

Quan passa, el món canvia de color.

I quan aconsegueixes transmetre aquests colors als qui t'envolten, impregnes a tothom amb alguna cosa que és inesperadament molt atractiva.

I d'una cosa bonica, en neixen moltes altres.


Són frases que sovint penso, escric i dic.

Hi crec profundament.


Estem al gener.

El Nicolò i jo estem entrenant per a una marató.

Del no-res decidim aprofitar uns dies lliures per fer junts una caminada hivernal en tenda de campanya.

Mentre caminem decidim perseguir un nou somni: fer un viatge amb bicicleta a l'agost.


Vam decidir combinar les tres frases:

"qui es para està perdut", "que ningú ens tregui els somnis" i "les coses boniques porten coses boniques".


"Nico, m'agradaria anar de l'Atlàntic al Mediterrani amb bicicleta passant pels Pirineus".

"D'acord. Però no agafarem un segon avió per tornar a Milà. Ho farem amb bicicleta".

"Perfecte".


A partir d'aquí vam estudiar rutes i materials. Vam aprendre una mica de mecànica de bicicletes i vam prendre moltes decisions sobre economia, logística i organització.

Hem entrenat amb la bicicleta. Però tampoc no tant.

I hem implicat amics i coneguts perquè "les coses bones s'han de dir".



Del 14 al agost, i durant 13 dies, hem recorregut 1800 km i 22000 metres d'altitud.


Vam començar des de Biarritz, a l'Atlàntic francès.

Vam creuar tots els Pirineus, fins a casa de la meva germana al Mediterrani. Vam veure Occitània, la Camarga i la Provença (la de les pel·lícules) per arribar a Itàlia des de Colle della Lombarda a 2300 metres i tornar a casa des de Cuneo, Alba, Asti i la plana de la padania.


Hem:

  • vist paisatges fantàstics

  • pedalat en totes les condicions meteorològiques

  • punxat diverses vegades i solucionat alguns problemes tècnics "tontos"

  • dormit 13 nits en tenda de campanya en càmpings però molt sovint també amagant-nos dels ulls dels pagesos que ens acollien sense saber-ho

  • parlat italià, català, castellà, francès, anglès i alemany

  • menjat molt i de tot

  • sopat i dormit en cases de desconeguts

  • respost moltes vegades a preguntes curioses dels gent que ens trobava pel camí

  • plorat dient adéu a la meva família després que ens acollissin magníficament

  • trobat cavalls, vaques, ovelles, guineus, cervatells i cérvols

  • olorat espígol, vi, romaní, menta, sal marina, terra

  • menjat raïm, pomes i figues silvestres

  • suat, però menys del que pensàvem


I al final, pensat en les nostres aventures futures.


Han sortit moltes idees, que potser a poc a poc aniran agafant forma.

Però sobretot, reforçat les ganes de continuar aquest camí perquè hem viscut una experiència plena, bonica, profunda i inoblidable.


"Les coses boniques porten coses boniques".

I aquest viatge ha estat realment fantàstic. Profund.

Hem sembrat una gran llavor.

Esperem que en surti una gran flor.


Persegueix els somnis.

No et quedis quiet.

Busca les coses boniques.

I recolliràs les teves flors.




15 visualizzazioni

EL
PINCHA UVAS