Aquests dies hi ha moltes opinions diferents.
Cada país, cada zona, declara accions de confinament que són diferents les unes de les altres.
Italia amb el President Conte fa algunes coses.
A Espanya hi ha guerra entra Madrid i Catalunya. Hi ha qui vol un confinament total i qui no vol entendre que cal fer-lo. I mentrestant els contagis augmenten. I els morts també.
Hi ha gent que es queda a casa perquè sap que fer-ho és una responsabilitat social.
Es fa per protegir-se individualment i es fa per tota la comunitat.
Es fa perquè qui s'infecta pugui ser cuidat.
Es fa per respecte dels sanitaris que estan fent coses impossibles per intentar salvar tothom.
A altres països cadascú fa el què vol.
Fins i tot a algun lloc no fan fer les proves perquè sembli que no hi ha infecats. Heu vist les dades de Russia? Cal preocupar-se de millorar la vida de tothom i no basar-se en altres mil interessos.
Els sanitaris són herois.
Nosaltres quedant-nos a casa els hi hem de permetre de poder-ho ser.
Però ser-ho per menys temps i per menys persones.
I entre la gent?
Hi ha el grup dels que no paren de queixar-se:
El govern no ho fa bé!
Els fills del primer pis no paren de jugar al pati comunitari i fer soroll!!
Ara truco la policia, hi ha tres persones que parlen juntes al carrer. Es una "reunió massiva" (encara que els que estan al jardí visquin junts)!!!
Quin pal, al super no tenien el formatge que m'agrada!!!!
Hi ha el grup dels esportistes polèmics (i de mi es pot dir de tot, però saps que m'estimo l'esport amb bogeria):
Per què poden sortir amb el gos i jo no puc sortir a córrer?
Per què he de fer "rodillos" cada dia amb la bici i no puc pedalar pel carrer? A qui faig mal si faig 50, 70 o 140 km tot sol per la carretera sense parlar amb ningú?
Però a veure...
Esteu cecs?
On teniu el cervell?
Us esteu adonant que hi ha una crisi mundial, que els militars s'emporten els taúds perquè als hospitals no hi ha prou lloc, que hi ha families on hi ha més d'un mort, que hi ha zones com Bèrgam que semblen una guerra mundial i que hi ha sanitaris que no veuen els fills desde fa un mes per no contagiar-los?
Us adoneu que tot el món està aturat, que hi haurà gent que perderà la feina o haurà de tancar la seva empresa?
Penseu de veritat que la cosa més important és queixar-se? De veritat??
A vegades penso que ens mereixem l'extinció per com són algunes persones. Per sort la majoria de persones no és d'aquesta manera.
A nosaltres ens estant demanat una cosa molt sencilla:
"Quedeu-vos a casa i no sortiu".
Punt.
De veritat és tan complexe de poder entendre?
Ens hi hem de quedar per respecte de tothom.
"Sí. Ja ho sé. Però és que m'avorreixo"
Doncs intenta ser una mica creatiu. Sigues positiu! I veuràs que les hores et passaran volant!"
L'Estat -i la nostra responsabilitat- ens demana quedar-nos a casa.
I jo demano: Parem de queixar-nos!
Mirem la crua realitat. I critiquem-la si cal.
Però sabent que ens en sortirem.
Passi el que passi.
Jo m'ho miraré desde el balcó.
Llegiré. Estudiaré. Treballaré.
I ho faré amb els fills.
A la tarda faré cafè. O llet amb galetes per ells.
Faré que el cap bulli. Que no pari de tenir idees.
Faré molts projectes per quan puguem sortir.
El món s'ha parat. Però tornarà a rodar.
Si ara ho fem bé serem un poble molt millor.
Si ara ho fem bé serem persones millors.
I poster, per fi, entendrem quines són les coses realment importants.
I per poder fer tot això m'he construit una taula.
Abans era un palet Epal. Dels que hi ha a qualsevol magatzem.
Ara és la talaia desde on veuré tornar a néixer el món.
Un món que és i serà meravellós!
