A mi mai m'havia agradat viatjar.
Durant molts anys, fins i tot tornar a Catalunya em causava incomoditat.
Fins fa poc temps, no havia vist moltes coses.
Quan arribava l'estiu, buscàvem llocs a Itàlia on poder anar amb els fills petits. No em molestava. Amb els fills sempre hi he estat bé.
La idea d'anar a algun lloc llunyà no m'agradava gens.
Viatjar? No, gràcies.
No de la manera que havia vist durant anys.
No de la manera que havia escoltat durant anys.
No de la manera en què ho fa pràcticament tothom.
No vull viatjar anant a una agència on una senyora molt amable m’ho organitza tot.
No vull anar a un resort exòtic i car, on tant els clients com el personal són italians i on em posen una polsera per demostrar que tinc dret a tot.
No vull estirar-me a la platja i que em serveixi una persona que sé que després anirà a dormir a casa seva en una zona d’extrema pobresa.
No vull les activitats de grup amb els "animadors" que t’atabalen per fer espectacles o iniciatives de tota mena. Les odio.
No vull acabar en una ciutat plena de gent, que potser ha arribat amb el mateix vol low cost que jo, i on la cultura que es veu és la mateixa que en qualsevol altre centre turístic de qualsevol altre país.
No vull anar a un lloc només perquè hi va tothom.
Per això no m’ha agradat mai viatjar!
Aquests no són els viatges on em sento a gust.
Viatjar? No, gràcies.
... Espera! Espera!
Viatjar sí! Però un sí gegant!
Vull viatjar dormint al cim d'una muntanya, on no hi hagi ningú més que els que estan amb mi.
Vull agafar l’autocaravana i perdre’m a qualsevol lloc, sol o amb els tres raigs de sol.
Vull viure en una autocaravana donant voltes per tot arreu.
Vull viatjar aprenent a muntar una tenda, encenent un fogonet i mirant les estrelles.
Vull viatjar parlant italià, anglès, espanyol, català i una mica de francès.
Vull viatjar carregant les alforges a la bicicleta i pedalant durant hores.
Vull viatjar gaudint de llocs, gent, menjar, cultura i paisatges. Faltaran dutxes i comoditat? Tant se val.
Vull viatjar menjant en llocs on no hi ha turistes i parlant amb la gent local.
Vull morir de fred baixant del Mont Ventoux, demanar a una grua que em pugi la bicicleta per una muntanya no prevista als Pirineus o anar a dinar a casa d’un ciclista després d'haver pedalat junts durant hores a la Camarga.
Vull muntar la tenda al jardí d’una família a França o d’uns ramaders de vaques a Irlanda.
Vull reservar un alberg a Eslovènia i dormir sol al primer pis d’un bar abandonat.
Vull muntar la tenda en una gasolinera i sentir-me com si estigués en un hotel de luxe perquè sé que al matí tindré un bar a prop per esmorzar.
Vull ensumar l’aroma de la lavanda a la Provença, banyar-me a la Costa Brava o colar-me en un càmping del Alps francesos per dutxar-me.
Viatjar? Sí, clar.
Però com m'agrada a mi.
Viure? Sí, clar.
Però a la meva manera.
Gaudim.
Busquem coses boniques.
Comuniquem la bellesa.
Comments