Cerca
  • El Pincha Uvas

Tortugues




Quin període, no?

Tots parlem del mateix.

Tots tenim por de tot.

Estem fent servir aquest moment per amagar-nos.

Volem fugir de la societat per posar el cap i el cos dins de la nostra closca.

Sembla que s’acosta el final del món.

I si arriba?

Què faríeu?



En qualsevol cas, la vida continua i, amb closques o sense, amb virus o sense, fa uns 15 dies en Teudis petit em va preguntar si podíem comprar tortugues.

Ja fa temps que vaig dir que no a un gos. Els nens me'l demanen.

I m’agradaria. Però no el podria cuidar.


Els dos pensàvem que diria que no a les tortugues.

En Teudis n'estava convençut. I jo també.


Però vaig dir que sí.

Cuidar animals és una cosa que no és fer.

Mai n'he sapigut.


En Teudis estava content. Sorprès.

El vaig sorprende. I també em vaig sorpendere a mi.


Però, tu què creus, a més de les tortugues, també podíem comprar l’aquari?

Naaaaaaa!

No estem fets per això.

Què bonic seria construir-lo !!!!!


"Vine Teudis, hem de planificar bé l'aquari que tens al cap".

I tots dos ens vam posar a pensar- hi alguns dies...


"Podem utilitzar un palet com a base. I per a les parets laterals una estranya estructura que els meus amics del magatzem em guardaven a la feina. Finalment sé per a què utilitzar-la!"






Ah. I hem de posar una lona que aguanti l’aigua! I com evitem que les ungles de les tortugues la tallin? " Així doncs, descobrim que a Leroy Merlin hi ha una petita zona d’estanys, on venen lones com la que necessitem. I també comprem plexiglass, que tallem a mida per fer el terra i les parets laterals. Ara les tortugues no podran perforar res.




Però el projecte encara no està acabat. Hem de pensar en com construir la zona on les tortugues puguin descansar fora de l'aigua ... I com fer-ho? És una zona molt important! Ens organitzem i anem al Ponte delle Barche. És un lloc preciós. Agafem rocs, pedres i trossos de fusta. Ara tenim tot el que necessitem per construir quelcom bonic.

Tot muntat. Tot va bé. Posem l'aigua. Una galleda. Dos. Tres. Els fills grans fan servir una galleda. En Jordi fa servir les ampolles de la bicicleta i unes quantes tasses per esmorzar.

I DESPRÉS D'UN MOMENT... "Papi, papiiiiiii. L'aquari perd aiguaaaaaaa !!"

Caram. La cantonada d’un plexiglass ha foradat la lona negre. I l’aigua no para de sortir. Buidem litres d’aigua. (Déu, gràcies al creador de l’aspirador de liquids). A la tarda, al Decathlon, comprem els estris per arreglar rodes punxades. I reparem la lona. Va tornem a intentar emplenar l'aquari. Galleda, ampolles d’aigua i tasses. Som-hiiiiii. I ara la lona no perd aigua per enlloc!

Arreglar els forats, posar els pegats i aconseguir l'objectiu és realment educatiu. Quina utilitat serà no oblidar-ho a la vida real! Hem construit l’aquari junts, amb tenacitat i creativitat…. TENIM EL MILLOR AQUARI DE TOTA LA HISTORIA !!

És nostre. De tots quatre. Meu. I dels meus tres raigs de sol. Perfecte. L’aquari es converteix en vida. La tortuga es converteix en un tresor per a nosaltres. Avui hem viscut molta "vida junts". Que servirà per crear els fonaments "pel demà".

Així és com hauria de funcionar entre pares i fills. No?







34 visualizzazioni

EL

PINCHA UVAS