top of page
Cerca
  • Immagine del redattoreEl Pincha Uvas

L'amic

He conegut molta gent a la vida. Com tothom.

Tinc un caràcter sociable.

No em costa parlar amb gent que no conec.

M'agrada mantenir relacions amb moltes persone.

Adoro crear xarxes que permetin que passin coses bones.


No sóc gens tímid. És cert.

Però també sóc una mica susceptible (tot i que he millorat molt) i durant molts anys he estat molt dur.

Hi va haver anys, quan érem joves, en què la vida que em va tocar viure no va ser gens fàcil. No volia perdre el temps. Havia de dir què pensava. I no sempre vaig fer-ho d'una manera amable.

Això, moltes vegades, em va fer perdre amistats i persones que m'estimava.


Allò que un creu que transmet i allò que realment transmet no sempre és el mateix.

Sovint creia que era dur quan en realitat se'm percebia d'una manera completament diferent.

Fa anys vaig parlar amb en Carles, un dels meus companys de futbol.


"Com pot ser que m'aguantessiu tant quan era capità? Mai estava callat. Em passava el temps manant, tant als partits com als entrenaments . Us pressionava molt perquè tenia un gran esperit competitiu".

"No, Teudis. T'equivoques. Tenir-te com a capità era com tenir una certesa. Si tu hi eres ens sentíem segurs".


Hauria apostat que el record que vaig deixar era diferent. Però durant la xerrada en Carles només va dir coses bones de mi.

Al llarg dels anys he tingut la mateixa confirmació de moltes altres persones: la Sandra, la Maria Rosa, els Joseps i altres.

L'any passat vaig fer Milà-Barcelona amb bicicleta. En arribar a la frontera catalana vaig trobar escrit a la carretera: "Visca el Pinchauvas!".

Havia estat en Carles. Em volia donar la benvinguda a casa. Va ser commovedor.


La Maria Rosa és una de les meves millors amigues.

Estàvem molt units a l'institut.

Ens vam perdre durant gairebé 20 anys.

I des que ens vam retrobar, ens estimem amb bogeria.

Tornar-la a trobar m'ha educat i m'ha canviat molt.

Fa uns anys em va explicar com era de dura amb ella quan era jove tot i que tots m'estimaven profundament. Sabien que jo era una persona bona.

Veure'm a través dels ulls d'una amiga sincera m'ha ajudat molt.

Agraeixo que s'hagi tornat a posar en el meu camí.

Ella ara ha redescobert un Teudis diferent del xaval d'aquells anys.


Ens hem tornat a trobar. I és com si haguéssim estat junts des de sempre.

Això és el que passa amb els amics de debò.


L'amistat no és fàcil.

Cal dedicar-se temps.

Cal estimar i deixar-se estimar.

Cal donar. Sense demanar res a canvi.

Es pot rebre. Sense exigir res.

A vegades pot ser necessari enfadar-se. Serveix per créixer junts.


He comès grans errors. Per orgull.

M'he disculpat moltes vegades.

En algunes cirumstàncies m'ha ajudat a no perdre amics. En altres no, i em sap molt greu.


Però l'amistat, amb l'amor, és allò que dóna gust a les nostres vides.

No són els diners, béns materials o una carrera professional.


Fa dos anys vaig pasar un moment de tristesa.

Un matí obro la bústia i trobo una carta a dins, amb un regal.

La varen enviar les meves amigues Mel (Maria Rosa, Emma, ​​Lourdes).

S'havien adonat del meu moment una mica difícil. Volien animar-me.

El que van escriure era meravellós.


Tenir un amic és tenir algú que s'alegra que formis part de la seva vida.

Tenir un amic és alegrar-se que algú existeixi a la teva vida.


Un amic és algú que et coneix, pensa, ajuda, estima, recolza, escolta, acompanya, renya, abraça.

I tu signifiques el mateix per a ell.


Amics, alguns són històrics. I alguns canvien amb l'edat.

Que bonic que algú corri a abraçar-te quan et veu.


De vegades, els amics són totalment inesperats. I els trobes fora d'esquemes preconcebuts.

L'energia no ve sempre dels amics esperats. I encara menys de "companys d'edat".


Aquest és en Ricky.

Corre a abraçar-me cada cop que em veu.

No sé per què, però m'estima amb bogeria.

És el meu amic.

Perquè descriu el que defineix ser amic.

Estimar-se. Buscar-se.

Jo me l'estimo molt.


Que bonic és agafar un diumenge per sorprendre'l i anar a veure el seu partit de rugbi.

Les sorpreses. Quina meravella!


Jo : "Ricky me'n vaig a les grades. No puc acompanyar-te els vestidors".

Ell: "No Teudis. Els pares poden venir. I els millors amics també 😍😍" .

(pura tendresa)






17 visualizzazioni

Comments


GPTempDownload (8).jpg

EL PINCHA UVAS

bottom of page