top of page
Cerca
  • Immagine del redattoreEl Pincha Uvas

Els malsons

Tinc 11 anys. Visc a Calella de la Costa, Catalunya.

Viu en una casa enorme però dormo en una habitació molt petita.

La meva finestra dóna al passadís dels ascensors.

Tinc febre alta, gairebé 40 graus.

Estem enmig de la nit.

La meva mare i la meva germana acaben de despertar-me. Estan preocupades.

Acabo de tenir el pitjor malson de la meva vida.

Encara el recordo. Fa riure. Però el recordo com una cosa terrible.


Somio amb dos superman que volen cap enrere, asseguts, enmig d'un cel blau ple de núvols blancs.

En un moment donat tenen un accident, esquena contra esquena.

Cauen. I cauen de nou, molt ràpidament, fins al terra.

¿On cauen? A sobre d'una muntanya gegant de roba vella o per planxar.

Em desperto cridant molt fort. Suant. Estic mort de por.


Ara tinc 45 anys. Visc a Vidigulfo, Itàlia.

I encara tinc malsons. Desgraciadament, passen bastant sovint.

Qui sap què passa pels nostres cervells.


Tinc un malson recurrent des de fa anys.

Estic a casa, al llit.

Estic dormint.

Els nens estan dormint tranquils a la seva habitació.

Obro els ulls. La habitació està fosca.


¿I què veig? Davant meu hi ha un estrany dempeus que em mira amençador.

En el somni vull aixecar-me però estic com paralitzat.

Vull protegir els meus fills, però no puc moure'm.

En el somni crido molt fort.

En la realitat gemeguejo. Gemeguejo molt.

Gemeguejo fins que arriba un dels meus tres raigs de sol i diu:

"Papa, desperta't, estàs tenint un dels teus malsons".



Fa uns dies vaig tenir aquest malson.

Tinc una vida normal. Durant el dia sóc una persona normal.

Però, cada nit, em converteixo en paraplègic o tetraplègic. Ningú sap per què.

No em moc. Per la nit necessito ajuda. Totes les parts del meu cos se'm paralitzen. Em quedo bloquejat.

Després, al matí, torno a la normalitat.

M'eestudien, em miren, m'analitzen.

I què descobreixen? Que cada nit responc a una trucada telefònica. I des d'aleshores em paralitzo.

Descobreixen que algú, a distància, m'hipnotitza i fa amb mi el que vol.

El somni continua, fins que passa això a la realitat.

"Papa, sóc en Jordi (mentre em acaricia suament la mà). Desperta't papa, estaves cridant".



Ves a saber què expliquen els malsons. Seria interessant analitzar-los.

Què hi ha amagat en el subconscient de cadascun de nosaltres?

Què es camufla en els racons més ocults del nostre cor?

Què pensem que hem superat, però que encara està allà en algun lloc?

Què podem fer per descobrir què és?

Què podem fer per treballar-ho?

Per una banda m'agradaria poder tancar sempre els ulls amb la certesa que els obriré al matí, serè i descansat.

D'altra banda, estic feliç de saber que sempre hi ha molt a fer, que sempre hi ha molt a rascar, que sempre hi ha molt per entendre.

I és bo saber que, al final, sempre cal treballar.


Probablement aquest no sigui el post habitual ple d'energia motivacional. Ho sé.

Però saps què és bonic?

Saber que la vida està plena de molts aspectes.

Alguns són durs. No tot són flors i violes!

Però és bonic saber que es pot seguir treballant.

I trobar les coses positives 😊


Qui s'atura està perdut.




15 visualizzazioni

Comments


GPTempDownload (8).jpg

EL PINCHA UVAS

bottom of page