Luigi.
Edat indefinida.
Jo diria que uns 60 i escaig.
Parla bé, gairebé d'una manera culte.
És educat.
Li preguntem on dorm.
Ens explica que ha trobat un bany, on posa unes teles a terra per passar-hi la nit i on es pot rentar de tant en tant.
"Ho deixo tot en ordre abans d'anar-me'n. No han de notar que hi vaig. Així no ho tanquen".
No ens diu on és aquest lloc.
És el seu secret més ben guardat.
Tenir un lloc on dormir és un gran regal per a algú que viu al carrer com ell des de fa set anys.
Què ens demana?
Mitjons.
"Camino tot el dia. Els meus ja estan gastats".
No en sé el nom.
És jove.
Té una barba llarga.
El trobem sol, al centre.
Parla anglès.
Hi ha opinions diferents entre nosaltres.
Alguns diuen que parlava de la seva infantesa i de la seva trajectòria vital.
Altres entenen que es creia Abraham Lincoln.
Li donem roba.
No sabem com ni per què va acabar a Milà.
Ell l'anomenem Tony Manero.
Ve a parlar amb nostraltres amb els cabells plens de gomina, roba de discoteca dels 90, "labia" d'agent immobiliari, cigarreta sempre a la mà i explicacions sobre el seu problema al coll i sobre un analgèsic que no vol prendre.
Li donem la jaqueta més "chic" que tenim.
Vol canviar la seva. És molt vella i bruta.
Ens crida l'atenció que al cap d'una estona torna allà on som.
Ens torna la jaqueta. No sabem per què no se l'ha quedada.
Podria haver-la llençat.
En canvi, ens la torna perquè una altra persona li pugui donar un bon ús.
Batista
Està estirat a terra, sol.
Xerrem una estona amb ell.
Li donem te calent i roba.
Ens diu que sempre hi és de dilluns a divendres.
"I el cap de setmana on vas?"
"eheeheh, el cap de setmana. ehehe. mai se sap que passa el cap de setmana...".
Parla d'una manera desordenada. Explica les coses a la seva manera. Somriu. Acaba cada frase rient, deixant-la a la meitat, i sense acabar-la mai del tot.
Quan marxem, ens saluda cridant "Adéuuuuuu. Jo em dic Batiste. Sant Batiste".
Per nosaltres es va convertir en Bond. James Bond.
Dono les gràcies a la Patty la seva atenció.
Ella és un bon exemple.
No es va limitar a portar la roba que ens havien donat.
Va comprar guants i mitjons, perquè sabíem que ens els demanarien.
Va portar cremes i perfums, per a les dones que viuen al carrer.
Va portar tovalloletes, perquè els que volien pugessin...., ja m'entens.
Dono les gràcies a en Gianlu (pare, senyor... com el va definir algú a qui ajudem).
És curiós. Pregunta, mira.
I juntament amb la Patty porta Fede i Paolo.
No tots eduquen així els fills.
Dono les gràcies als meus fills. Em segueixen. Confien en mi. I són bones persones.
Vam anar a veure Leonardo.
El vam conèixer la vegada anterior.
Li agrada llegir.
La Patty li va portar alguns llibres. Ell no els va voler. "Són pesats, no puc portar-los i amagar-los'".
Ja no se'n recordava nosaltres.
Vam ajudar a persones que dormien a terra al costat de gent que mirava aparadors amb roba molt cara.
Vam parlar amb gent al centre de Milà que acampava amb tendes de campanya sota galeries plenes de cartells de boutiques molt famoses.
En Leonardo, en Luigi, en Christian, en Roman, en Toni Manero, en Batiste i tots els altres ens estan educant.
Ens estan ajudant a entrendre que som afortunats.
No tenim que queixar-nos de res.
Ho tenim tot, i més.
Si ells "tenen tan poc", és perquè nosaltres "tenim massa".
No ens podem quedar de braços plegats.
S'ha acabat l'època del gran fred.
Estem pensant en organitzar una cosa gran i bonica per al proper hivern.
Ens posarem a treballar.
Intentarem ajudar.
Hi ha lloc per a tothom.
Si hi vols participar, avisa'ns.
