El meu cap mai no deixa de pensar, de crear, de somiar.
És un no parar.
Hi va haver anys en què es parava de tant en tant. Semblava mort.
Però ara no. Sempre està actiu.
Des de l'any passat havíem decidit que volíem anar a Berlín amb la nostra autocaravana.
Però alguna cosa no funcionava en mi.
Era un viatge difícil. No coneixia les zones ni els llocs per visitar.
Em feia por l'idea de decidir una ruta i perdre'm una cosa famosa o bonica simplement per desconèixer la seva existència.
Això em posava nerviós i em feia sentir insegur.
En resum, la preparació prèvia no era tan bona com de costum.
Durant setmanes vaig dir:
"Vinga, la setmana que ve pensarem en el viatge".
El temps va passar inexorablement. I jo no organitzava res.
Paral·lelament, treballava molt i em preparava per a l'aventura ciclista de l'estiu.
No trobava la "clau" per desembolicar la troca.
Els nanos m'enviaven propostes. Eren actius. Però jo estava una mica encallat.
I així va arribar dimarts de la setmana on teníem que començar les vacances.
Em vaig posar a l'ordinador i vaig començar a traçar la ruta i els llocs que s'hi podien veure.
Ja no hi havia més temps.
Vaig mirar els llocs recomanats pels nens i em vaig dir:
"Teudis, què és el més important? Passar temps de qualitat amb els nens, oi? Aleshores, que no t'importi si tot no és perfecte o no està ben planificat".
Em vaig alliberar. I tot va començar a fluir de manera natural.
Va ser una gran lliçó de vida per a mi.
"Nois, això és més o menys el viatge. Als llocs on no sé on anar ho decidirem junts cada moment. I de totes maneres, prenem-ho a la lleugera. Tot es pot canviar en qualsevol moment. Tenim 15 dies de vacances al davant".
I com va anar?
Va ser meravellós.
Els nois van fer torns per fer de copilots. Així no hi van haver discussions.
En Jordi, després del gran èxit de la primera elecció, es va convertir en la persona encarregada de buscar el camper service (recàrrega i descàrrega d'aigua) i llocs per dormir.
L'Anna i en Teudis van buscar llocs per visitar a les diferents ciutats.
A google maps l'Anna va organitzar el recorregut amb les bicis per veure el màxim de coses a cada ciutat.
I jo, com sempre, intentava fer el mínim possible 😚!
Tots tenien una tasca. Simple. Però molt important.
D'aquesta manera, tot funcionava perfectament.
Cada dia compràvem el menjar.
Cada dia fèiem molts quilòmetres, però també gaudíem del paisatge i de la companyia.
Parlàvem en molts idiomes.
Sovint jo enviava els nois a demanar informació perquè s'espavilessin sols.
Al final fins en Jordi esbossava el seu anglès per demanar alguna cosa al bar:
"For me water, thank you". Genial!
I què en va sortir?
Que vam visitar Suïssa, Alemanya, la República Txeca, Àustria i Itàlia.
Vam veure el congost de la Roffla a Suïssa, Lindau al llac de Constança, el castell de Disney, Nuremberg, Erfurt, Berlín, Dresden, Praga, Salzburg, Insbruck i el llac de Garda.
Vam viatjar 2.500 km amb la nostra autocaravana.
Tot era senzill, és a dir, sense forçar res.
La senzillesa sol ser sinònim de bellesa.
Van ser 15 dies per conèixer el món, enriquir-se, absorbir i ampliar horitzons.
Van ser 15 dies de família.
Van ser 15 dies d'estar ben junts. Tots amb tots. Sense “si”. Sense peròs.
Les coses bones es recorden per sempre.
Nosaltres, junts, sempre en creem moltes.
Nosaltres, junts, som una cosa bonica.
