Recordo el meu pare.
Per ell, expressar els seus sentiments equivalia a mostrar un signe de feblesa.
Dir coses com "t'estimo, vas estar bé, em vaig equivocar o em vaig emocionar" no era possible.
El "mascle alfa" d'aquells temps no es podia permetre un error així.
"Papi, he tret un 8".
"Podries haver tret un 9".
"Papi, he tret un 9".
"Podries haver tret un 10".
"Papi, he tret un 10".
"És clar, és el que toca. La teva feina és estudiar".
Està clar que aquests exemples els he agafat de les històries de la meva germana.
Jo mai vaig treure aquestes notes! 😂.
Hauria pogut dir:
"Papi, he tret un 8".
"Molt bé! Sé que t'esforces i me n'alegro. Jo crec en tu i estic segur que pujaràs la nota".
O bé:
"No te n'alegris tant. Ho pots fer millor. I en tot cas, vull que sàpigues que la nota de l'examen no és una nota sobre tu com a persona ni de la meva estimació. Podries treure un zero i t'estimaria igual".
La vida era feina, era compromís, era respectar les regles.
No es podia donar temps a l'art, a la creativitat, a sortir de la ratlla.
Tot havia d'estar dins d'un preconcepte que s'havia de respectar.
"Teudis, però com et vesteixes? Però, què pensarà la gent de mi?".
Aquest va ser un gran lema de la meva adolescència.
Es feia, es vivia, es pensava amb l'objectiu de no defraudar ningú, de fer una bona impressió.
Mare meva quina pressió tan absurda que calia suportar!
D'adolescent mai no vaig tenir nòvia per por de defraudar les expectatives. Em feia por l'idea que la que triés no aprovés el seu examen d'ingrés.
"I si és massa baixa/alta/rossa/simpàtica/antipàtica o el que sigui?".
La rigidesa, què pensaran o les expectatives bloquejaven la meva imaginació.
Els que em coneixen saben que sóc creatiu. Invento, creo, projecto, penso. Gairebé mai m'aturo.
Vaig créixer pensant que t'estimen en funció del nivell d'excel.lència que tenen les coses que fas.
Vaig créixer pensant que si m'equivocava o era imperfecte m'estimarien menys.
Quan tenia 18 anys, em van fer aquesta pregunta:
"Teudis, pots fer rentar el meu cotxe en aquesta benzinera?"
Després de mig dia...
"Uau, gràcies. Està super net. L'has portat on t'he dit?"
"No. He anat a un altre lloc".
"T'he dit que el portessis allà".
I per això, silenci a casa durant 10 dies. Si m' "equivocava" això és el que passava.
En alguns moments va ser difícil.
En alguns moments és difícil.
Em va costar molts anys desprendre'm de certes coses.
I t'ha passat mai d'enamorar-te profundament?
Has sentit alguna vegada "papallones a l'estómac"?
Alguna vegada algú t'ha fet sentir estimat per com ets?
És cert que en aquells moments t'hauries menjat el món?
Tenies força, energia, empenta, idees.
L'amor real, l'amor de veritat ens fa sentir lliures.
No cal ser un mascle alfa per ser un home de debò. No cal.
M'alegra que un amic meu m'escrigui que va plorar quan va veure el cartell de "-200 mt" a la seva primera marató o que em digui que s'emociona veient pel·lícules.
Jo també vaig plorar a l'arribada de la Marató de Barcelona 2012.
I em vaig emocionar a la plaça del Botafumeiro després d'acabar un troç del Camí de Santiago.
I em vaig quedar amb els ulls vermells després de pujar el port del Gavia amb bicicleta.
I vaig plorar, vaig plorar de debò, a les portes del cementiri de la meva mare quan l'any passat hi vaig arribar amb bicicleta des de Milà i l l'Irene em va enviar una cançó que em descrivia.
No cal ser un mascle alfa per ser un home adult.
No cal ser hermètic per ser real.
També pots ser real mostrant les teves debilitats.
Es pot ser un home de veritat jugant durant hores amb la canalla mentre tots els altres adults parlen de política, guerra o economia.
També pots ser un home de veritat si una pel·lícula et toca el cor i busques la mirada de la teva filla perquè saps que li passa el mateix.
Ho sé. Les persones sensibles fan el món millor.
Ho sé. Les altres persones viuen millor.
He deixat d'intentar ser perfecte per anar al darrera del que pensarà la gent.
Els meus amics són com són. No vull que siguin diferents.
Jo sóc com sóc. No vull ser diferent.
Els meus fills són com són. No vull que siguin diferents.
Vull gent que de tant en tant tingui els ulls vermells.
No vull homes ni dones alfa.
Vull persones que s'emocionin mirant la lluna plena.
Vull gent amb el cor ben ple.
Vull gent amb ulls vermells.
