top of page

Malpensa (cat)

Immagine del redattore: El Pincha Uvas
El Pincha Uvas
25 ott
Tempo di lettura: 2 min

Som a 15 d’octubre. Soc a Malpensa. Me’n vaig uns dies a Catalunya.


  • Estic a punt de pujar per les escales mecàniques de l’aeroport. M’espero per deixar pujar més còmodament una senyora que porta una maleta molt grossa. Quan se n’adona, m’ho agraeix.

  • La zona dels bars és plena de gom a gom. «Em puc asseure a la vostra taula?». Uns desconeguts accepten de bon grat compartir taula.

  • Dues noies espanyoles demanen l’esmorzar al bar fent un esforç per parlar en italià. Som a Milà. La cambrera somriu, contenta.

  • Durant les maniobres d’enlairament, una nena crida desesperadament perquè voldria tenir el pare al costat. Seu entre un desconegut i la seva mare. El pare és tres files més enrere. El desconegut entén la situació, s’aixeca de seguida i ofereix el seu seient al pare. L’hoste de cabina no el renya; al contrari, li fa un gest d’aprovació.

  • Un senyor amb un sobrepès important demana una extensió per al cinturó de seguretat. No deu ser una petició fàcil de fer. L’hostessa li dona amb una delicadesa i una discreció extraordinàries.

  • Un senyor va al lavabo. Li costa obrir la porta, però al final n’entén el mecanisme. Al cap d’una estona, una noia prova d’entrar-hi, però es rendeix. Es pensa que la porta està espatllada. El senyor veu què passa, s’aixeca, s’acosta a la noia i li diu: «Perdona, estira fort la maneta i ja veuràs com s’obre». La noia ho aconsegueix. Quan torna al seu seient, regala un somriure a qui l’ha ajudada.

  • Un dels hostes de cabina és nou, molt jove. El company que l’acompanya i l’ajuda a aprendre ho fa amb amabilitat, gairebé amb afecte. Fa goig veure aquesta escena.

  • Som a l’altura correcte de viatge. Els llums vermells dels cinturons es tornen verds. Ja ens podem aixecar. Una senyora sud-americana s’acosta a tres persones assegudes davant meu. S’ajunten per poder estar una estona plegades. Xerren i riuen com si fossin grans amigues.

  • Una àvia juga a cartes al mòbil amb la seva neta. La manté entretinguda i la distreu durant tot el viatge.


Vivim mirant-nos la punta de les sabates.

Sempre anem estressats.

Fem scroll amb el mòbil de manera obsessiva.

Organitzem els nostres dies amb uns horaris calculats gairebé científicament per aconseguir fer-ho tot.

Som uns activistes permanents de la multitasking.


Quin pal!


I si aixequéssim la mirada i ens adonéssim dels gestos de bondat que passen al nostre voltant?

I si, potser, també provéssim de ser nosaltres qui els protagonitzem?

Qui sap, potser aquests gestos no passen només a Malpensa.

Qui sap, potser podríem córrer molt menys i arribar molt més lluny.

 
 
 

Commenti


GPTempDownload (8).jpg

EL PINCHA UVAS

bottom of page