Som al 2018.
Pocs mesos abans havia canviat de vida.
Em trobava en un poble nou, en una casa per omplir.
Podia fer moltes coses.
Estirar-me al sofà. Mirar el sostre. Menjar patates fregides i beure cervesa.
Podia passar tranquil·lament el temps queixant-me de tot. I de tothom.
En canvi, vaig agafar una llibreta negra i vaig escriure:
"100 coses a fer abans de no poder fer-les".
I vaig començar a escriure el que em venia al cap...
pedalar de Vidigulfo a Figueres
fer una altra marató
vendre els meus productes de fusteria
fer el Camino de Santiago
visitar la Patagònia
escriure el llibre de la meva història
fer la travessa a natació de l'estret de Messina
participar en un Ironman
i moltes altres coses
Algunes coses no les he fet. Moltes altres sí. I altres han agafat altres formes.
No he escrit un llibre, però he creat un blog.
No he corregut una altra marató, sinó tres.
No he fet tot el Camí de Santiago, sinó només els últims 120 km.
Moltes coses les faré. Ho sé.
I n'he fet moltes que no estaven escrites en aquella llibreta.
Era l'inici del 2018. Vaig posar en blanc i negre coses que tenia al cap des de feia un temps.
En una de les línies hi havia escrit "fer la Via Francigena".
A Pasqua del 2018, la primera que vaig passar sol, vaig recórrer a peu un dels trams més durs, el de Fornovo a Aulla travessant el Passo della Cisa.
Però no en tenia prou. Al meu cap volia veure més. Volia fer més.
Així que fa uns anys va prendre forma la idea de fer la Francigena en bici partint del Pas Gran Sant Bernardo. Volia fer-la en una pausa nadalenca.
Si hi ha gent que pedala a l'Àrtic, per què no puc fer-ho jo a Itàlia al desembre? N'hi ha prou amb equipar-se bé!
Aquella "mentalitat" de "n'hi ha prou amb equipar-se bé" m'ha servit per fer moltes coses.
Sovint fem servir per la famosa "teoria dels pretextos", aquella desviació mental que ens fa trobar mil excuses per justificar les "no decisions".
A la merda els pretextos falsos. Cal esforçar-se. Cal desitjar. Cal ser constants. Punt.
I llavors vaig començar a explicar a alguns amics que volia fer la Francigena en bici sortint des de Milà. No tinc temps per fer-la tota.
"Mauri, tu vindries?"
"Deixa'm pensar-ho.... ok, m'hi apunto".
I després, un dia, del no-res, em va arribar un missatge a Instagram d'en Gianluigi.
"Teudis, he vist un post on estàs planejant anar a Roma. Puc venir amb tu?"
"És clar que sí".
Són el Maurizio Riello i el Gianluigi di Vattimo, que es van convertir en grans companys de viatge.
Ens trobem en una pizzeria, a la zona de Rogoredo. Decidim dates i ens dividim les tasques.
Algú disenya la ruta, algú pensa en la layout de la bici, estudiem pneumàtics i reservem els hotels.
Del 21 al 24 de juny vam viure una gran aventura.
Van ser uns 800 km i 8000 mt en 4 dies.
Aproximadament 180 km x 1800 mt de mitjana per dia.
Vaig començar a pensar-hi a finals del 2017.
Ho vaig escriure a la llibreta del 2018.
Va succeir el 2024.
Cada cosa té el seu temps. Cada cosa té el seu moment.
Hem omplert l'ànima, respirant frescor i amistat.
Hem regat el cor, perquè sempre estigui viu i bategui fort.
Hem educat els ulls a veure la bellesa, perquè tinguin el desig de buscar-la a tot arreu.
No ens aturem aquí. Continuem. Sempre.
Una nova vida ens espera.
Commentaires