Cerca
  • El Pincha Uvas

La caixa dels records

Tinc dues caixes velles en un armari.

Són gegants.

Són vintage.

Estan plenes de fotos que estaven a casa dels meus pares abans que es morissin.

Jo tinc una part d'aquestes fotos.

La meva germana té les altres.



En aquestes caixes, les fotos no tenen un ordre.

No hi ha àlbums, ni divisions.

Les caixes estan plenes d'aquells sobres grocs de la Kodak que tenien una butxaca per a la fotografies i una altra per els negatius (que sempre es perdien).




Si obres aquestes caixes antigues pots trobar-hi una foto de la comunió, amb una foto del meu avi de nen i després unes fotos de vacances a la muntanya a Benasque.


És una entropia estranya.

És un ordre en el desordre.

O és un gran desastre sense sentit.

No se sap.


En aquella època es compraven rotllos de 12, 24 o 36 fotos.

El senyor de la botiga et preguntava quin ISO volies. El miraves com si parlés japonès.

Per fer una foto volies que tots posessin perfectament. No volies que la foto sortís malament. Revelar-la costava com un collaret de perles.


Quan tornaves d'un viatge, tenies un rotllo de fotos. O més d'un.

No podies esperar a tenir les fotos a casa. S'havia d'esperar durant dies.


El "tot i ara" no existia. Afortunadament.


Ara, dècades després, quan obro les caixes ouc reviure moltes històries.

Torno al passat.

Torno a veure els meus pares. Oh, que bé!

Recordo les coses que vam fer junts.


Aquestes caixes tenen una, dues, mil vides.

I quan s'obren, aquestes vides van sortin de mica en mica.


Però els meus fills, quina caixa podran obrir quan creixin?


Ja no imprimim res. Hem guardat milions d'imatges en floppy disc, mini CD, USBs i núvols virtuals. Tard o d'hora tot desapareixerà perquè serà reemplaçat per un sistema cada vegada més modern.


Scripta manent, verba volant.

"Foto manent, device volant."


He obert el meu Google Fotos.

Tinc algunes fotos del 2013.

I tinc un munt de fotos de finals de 2017 en endavant.


Tant de bo els meus tres raigs de sol puguin recordar aquests anys.

Tant de bo puguin explicar als seus fills alguna cosa sobre els nostres anys junts, sobre tots els nostres viatges a Catalunya, els viatges amb l'autocaravana a Ligúria, Lecco, Emilia Romagna, Úmbria, Roma, Toscana o Venècia.

M'agradaria que recordessin el munt de coses que fem junts, les receptes que cuinem per Pasqua o Nadal, o els projectes que fem al garatge mentre ens inventem projectes.

En resum, vull que ells tinguin fotografies d'una bona vida junts.


He trobat una web.

He imprès 250 fotos.

En cadascuna d'elles he escrit lloc i data.

Les posarem en uns quants àlbums en les pròximes setmanes. I ho farem junts.



D'aquí a uns anys, els meus tres raigs de sol obriran una caixa antiga trobada a la casa del seu pare.

Hi trobaran uns estranys sobres grocs de la Kodak i uns negatius que no sabran el que són.

Hi trobaran àlbums vells que van fer amb el seu pare anys enrere.


Somriuran quan es vegin tan petits.

Cridaran als que els envolten per explicar històries del seu passat.


Se sorprendran quan sentiran els ulls humits.

Com em passa a mi quan obro les caixes de fotos dels meus pares.

Viatjaran en el temps.

I estaran contents de tenir aquestes fotos que vam imprimir quan ja no es feia.


Al final tancaran la caixa, i reprendran feliços les seves vides perquè recordaran la bellesa que van viure en aquests anys.

I pensaran en el seu "papo", que tot i ser un avi segur que encara estarà vivint aventures per algun lloc.


Ja tinc ganes de poder imprimir les fotos del que encara no hem viscut...



20 visualizzazioni

EL

PINCHA UVAS