Aquesta va ser la frase més utilitzada durant el nostre viatge d'estiu.
Vam sortir de casa amb l’autocaravana per arribar a Amsterdam.
Vam visitar França, Suïssa, Alemanya, Holanda i Bèlgica.
En tornar, després de 15 dies, el comptaquilòmetres marcava aquest número: 2.900.
Què vam fer?
vam dormir en alçada, al Pas del Sempione i al Pas del Gran Sant Bernat.
ens vam banyar a l'oceà a prop de Haarlem, però també al llac de Lausana amb la meravellosa família Bottazzi, amics de tota la vida que hi viuen des de fa anys.
vam visitar grans ciutats com Colònia, Amsterdam o Brussel·les.
vam visitar llocs com Waterloo, on fa anys va acabar l’aventura de Napoleó i on, en l'actualitat, ha continuat l'aventura política del president català Puigdemont (que encara avui viu allà en exili).
vam visitar llocs en la natura, com petites cascades a França, o poblets fantàstics com aquell a Holanda amb els hotels que semblen fets de lego, o aquell amb els fantàstics molins típics.
vam dormir dues nits gratis en càmpings, una a Amsterdam i una a Troyes.
vam aprendre a utilitzar les bicicletes a Holanda, on, si no vas amb compte, t’atropellen per tot arreu, però si aprens, és la cosa més senzilla i organitzada del món.
a Amsterdam vam fer de tot: tour en vaixell, visita al museu de Van Gogh, passeig pel barri Jordaan, compres al mercat de flors, tour a l’estadi de l’Ajax, experiència al This is Holland o passeig per la plaça Dam i molts altres llocs. Vam sentir olor de "romaní" arreu i, òbviament, vam evitar el barri roig.
Imagineu quatre persones en una autocaravana, viatjant per tota Europa i dormint i menjant a qualsevol lloc.
Imagineu que aquestes quatre persones siguin un pare, una noia de 18 anys, i dos nois de 15 i 11 anys.
Imagineu que en aquestes dues setmanes no hi hagi hagut discussions, que tot s’hagi viscut en extrema serenitat i que la frase més utilitzada pels nois hagi estat "aquestes són les vacances més chill que hem fet".
"Chill?" (tranquil·les?)
Vam fer quilòmetres i més quilòmetres.
L'Anna i en Jordi fins i tot van tenir febre en tornar.
Vam caminar moltíssim, vam utilitzar molt les bicicletes per visitar mil llocs, ens va acompanyar la policia després de detenir un cotxe patrulla per preguntar "on podem dormir en aquest poble sense tenir problemes amb vosaltres?", sempre vam menjar a l’autocaravana, vam rentar la roba a mitja ruta.
En fi, les nostres no són les vacances típiques de la majoria de famílies.
Alguns amics, després de veure les fotos a les xarxes socials, m’escrivien: "Teudis, per les ulleres que tens es nota que estàs cansat. Però caram, quins somriures que feu tots quatre! Transmeteu alegria. Ha de ser increïble!"
I és així.
Val la pena tornar a casa amb ulleres i arrugues marcades.
Passar temps amb els fills d’aquesta manera és realment bonic.
En val la pena.
Res no passa per casualitat.
És una relació que construïm junts des de fa anys.
No hi ha luxes.
No hi ha excessos.
Es veu el món junts.
S’està junts en el món.
Es creen records inesborrables que ens quedaran per sempre.
I com diuen ells, ho fem "de manera chill".
Quin espectale!
Gràcies als meus tres rajos de sol, Anna, Teudis i Jordi.
Comments