Diumenge vaig anar a buscar l'Anna.
Havia anat a escoltar els seus amics que tenen un grup de música.
Estaven tocant en un sala d'un poble.
Van ser accollits així, per l'organitzador que tenia uns 30 anys.
"Hola nois, què toqueu?"
"Ens agraden grups com Green Day o similars. Cantem aquest tipus d'estil..."
"Ah. Jo també escoltava aquestes coses quan era petit. Després vaig créixer i vaig començar a escoltar coses bones. No aquesta merda."
Però es pot dir això? Nosaltres adults no estem gens bé! Som un desastre.
No us dic com van quedar els quatre nois.
Estaven ben vestits, maquillats. Eren una passada!
Fan assajos des de fa un any, lloguen la sala, aprenen, gaudeixen, creixen.
I sabeu una cosa?
Tenen entre 18 i 20 anys i toquen de por!
Pel que fa a mi, els adults així poden anar-se'n a prendre pel cul!
(Disculpeu les paraules).
Parlem molt dels joves, de valorar-los, del fet que són el futur, de fer-los créixer!
I després?
Cada dia és un continu d'exemples...
Si hi ha un problema a l'equipo de futbol, els pares demanen una reunió amb el club (Deixem que els nois vagin a discoteques, sabem que fumen i s'emborratxen d'amagat com hem fet tots, tenen novies... però no els deixem gestionar un problema? Encoratgem-los!)
Si van de viatge uns dies, els pares escriuen desenes de missatges al grup de WhatsApp del tipus "què han de portar? a quina hora surten? ens envieu el lloc web de l'hotel? qui són els professors? ...." (però no saben fer la maleta sols?)
Hi ha nois que tornen a dinar a casa de l'escola i els pares deixen preparat el dinar perquè "així no es cansen i no es corre el risc que es cremin amb els fogons" (I què passa si es cremen una vegada? La vegada següent no passarà. La pasta farà fàstic? La propera vegada serà més bona)
I volem parlar dels registres electrònics?(els webs online d e les escoles on els pares poden consultar tota la part acadèmica dels fills) Són el dimoni! Hi ha pares que en són adictes: quants deures, si hi ha notes o comentaris, si el fill/filla ha faltat o no, etc, etc.... (però voleu deixar viure aquests nois?)
PAREU! PROU!
Els volem fer créixer? Els volem deixar una mica en pau?
Què pensem que esdevindran si els massacrem o protegim així?
Jo dic:
"Fills meus. Poseu-vos a treballar. Aprendreu a espavilar-vos. Enfronteu les vostres batalles. Si després no trobeu les solucions, o necessiteu que jo us ajudi hi seré, sempre i per sempre. Truqueu-me, i hi seré. Però primer feu els vostres passos! Intenteu-ho. Creixereu autònoms. De fet, ja ho sou. I ser-ho és una sensació fantàstica. Volareu quan els altres caminin".
Molta merda per als joves.
Estic amb vosaltres. Sóc un vostre fan! Més que no pas dels adults.
De vegades, dono un pas enrere expressament, perquè vosaltres en pugueu fer tres endavant.
Fills, amics dels fills, nois: hi sóc, hi seré.
Però no vull fer el vostre camí. És vostre. Tot vostre.
Jo ja tinc el meu.
Feu el vostre. Caieu. Gaudiu. Ajudeu-vos. Falleu. Arrisqueu... i triomfareu.
Oi tant que ho fareu!
Veure-us és un goig!
_____
Ah! Aquí teniu un vídeo dels Green Day amb en Jimmy Fellow en un concert improvisat al metro. I una merda música de merda. Tinc 46 anys. Escoltava aquesta música quan era jove. I encara l'escolto. I mirant el vídeo entenc que som molts...
No pareu de tocar!
