El got

És dissabte al vespre.

Sóc a casa.

Acabo de veure una pel·lícula.

La mirava mentre preparava la bici i la roba per a la sortida de demà.

Amb en Maurizio farem una sortida llarga per entrenar-nos.

També vindrà l’Eros una estona. Marxarà abans. Ha de ser aviat a casa.

Després d’haver-ho preparat tot, també he encès l’ordinador.

Cerco idees i inspiració per donar suport a "Amici in Aiuto".

Tinc el cap ocupat en molts àmbits diferents.

No s’atura mai.

Mentre escrivia al teclat, la pel·lícula continuava de fons.

Pensava que era a la meitat. He premut el comandament per comprovar-ho.

Només quedaven cinc minuts.

En fi, crec que m’he perdut gairebé tota la pel·lícula.

El protagonista era en Russell Crowe. M’agrada.

Veient-lo, he pensat que els temps en què va interpretar "El gladiador" queden ben lluny.

Crec que aquells anys també són llunyans per a mi.

Han passat moltes coses.

He mirat l’última escena de la pel·lícula.

S’acaba amb una frase.

Se sent la seva veu en off.

Parla amb una certa persona.

"Et desitjo que no siguis aquella persona que veu el got sempre mig buit. I et desitjo que tampoc siguis aquella persona que veu sempre el got mig ple. Et desitjo que siguis una d’aquelles persones que tenen la capacitat d’omplir els gots."

Fa molts anys jo no sabia si veia el got mig ple o mig buit.

No era capaç de respondre. No era capaç de triar.

Però des de fa molts anys, tinc molt clara la resposta.

Jo veig sempre el got mig ple. O almenys ho intento.

I quan ho aconsegueixo, si ho aconsegueixo, intento que també ho vegin els qui tinc a prop.

Però avui en Russell Crowe m’ha remogut una mica.

Mai m’havia plantejat el “problema” de com s’omple el got.

I si, en lloc d’esperar que el got sigui ple o buit per l’acció d’un altre, ho provéssim de fer nosaltres?

I si fóssim nosaltres els que intentem crear? Construir? Fer néixer espurnes positives?

I si, en lloc d’esperar que algú es mogui, fóssim nosaltres els proactius?

Què tenim al nostre voltant?

Què veiem?

Què podríem fer per millorar algunes coses?

Què podríem fer per perseguir aquell nostre somni?

O per fer realitat aquella obra de bé que tenim en ment?

A qui voldríem dir "t’estimo" i encara no ho hem fet? Això també pot ser una ocasió per omplir un got.

Quins són els gots que veiem buits?

Quins voldríem començar a omplir? I amb què?

Posem-nos-hi.

Si fem el que sempre hem fet, passarà el que sempre ha passat.

Visca qui és proactiu per deixar al món alguna cosa bonica!

Visca qui omple els gots de coses bones.

2018