Has estat alguna vegada en un grup d'amics on fèieu bromes que només entenieu vosaltres?
Alguna vegada has fet servir paraules inventades amb la teva germana, el teu millor amic o entre companys de feina?
Ho sé.
Per a tu aquella paraula o frase inventada volen dir una cosa molt específica.
Però per tots els "oients externs" són impossiblea d'entendre.
De vegades són bromes efímeres que s'obliden desseguida.
De vegades neixen sobrenoms que es queden per sempre. I que fins i tot potser es transmetran de pares a fills.
De vegades és una cançó que sorgeix en un viatge.
Pot passar qualsevol cosa.
Aquestes situacions, sovint incomprensibles, sempre neixen en llocs on la positivitat està pels núvols.
¿Tu creus que hi ha moments de "camaraderia positiva" en llocs plens de negativitat o relacions tenses?
Per a mi no.
Com sempre, la vida ens ensenya coses.
Com que els llocs positius no s'han de donar per segurs.
No se'ns deu res.
Mai ens regalaran res.
Cal buscar les coses boniques.
La bellesa cal treballar-la.
I, sobretot, la bellesa cal guanyar-se-la.
Els llocs positius s'han de cultivar, com les flors.
La sembra s'ha de fer en terreny fèrtil. Si no es sembra, no naixerà res. I només tu pots ocupar-te de la teva sembra. Ningú pot fer-ho per tu.
Es necessita aigua. Per alimentar la llavor. Cal regar-la. I ho has de fer constantment.
I les finestres. Obre-les. No et quedis en la foscor. El sol ha d'entrar. La flor i les plantes el necessiten per créixer.
Fa unes setmanes jo i "els tres raigs de sol" estàvem fent un dels nostres meravellosos viatges en autocaravana.
Va ser un bonic cap de setmana.
Vam dormir al mig del no-res, com ens agrada a nosaltres.
Quan vam arribar, els nens van fer els deures en una zona de pícnic al mig del bosc.
Jo em vaig posar a cuinar un risotto amb verdures.
Que bonic és despertar-se i prendre un cafè amb un bell paisatge davant.
Aquest dia vam caminar i caminar fins arribar al cim a 1700m, ja en territori suís.
Va ser un dia meravellós.
Quan estem junts parlem molt.
També ens cansem .
I ho fem tot amb la certesa que el cim ens regalarà emocions guapíssimes.
Dels nostres viatges sempre tornem plens de records, experiències i anècdotes.
Sempre tornem amb ganes de viure altres aventures junts.
Sempre és així.
Aquest dia, de tornada del Monte Generoso i, després d'haver caminat més de 6 hores, vam decidir berenar al refugi d'Orimento.
Estàvem cansats. Però feliços.
Estàvem esperant el nostre berenar.
En silenci.
I què va fer Jordi?
Es va inventar una petita cançó. Simple. Tonta. Però alegre.
I ho va fer del no-res.
Inesperadament.
Quan es va posar a cantar, ens vam mirar tots.
I va explotar una rialla super xula.
Han passat un parell de setmanes desde aquell viatje.
I mentrestant ja hem fet altres viatges. Hem dormit al pas del Faiallo. I ens hem banyat al mar.
Però desde aquell dia l'eslògan "Oon THE WEATHÊRR", que no vol dir absolutament res, ha quedat en la nostra història.
I de tant en tant el cantem:
