Ni una, ni dos, ni cinc, ni set.
Vull viure deu vides.
Conec moltes persones que diuen que estan satisfetes amb la vida que tenen.
Però tenen molts remordiments.
"Que bonic que hauria estat si hagués fet això ..."
"M'hauria agradat desenvolupar aquest projecte ..."
"Per què no vaig canviar de feina? ..."
"Com m'arrepenteixo de no haver-me declarat a aquella persona ..."
"Quina llàstima no haver seguit la meva gran passió ..."
"Ja ho sé. Ara és massa tard. No puc fer res.
He de conformar-me amb la vida que tinc.
No puc fer res més.
Llàstima. Hauria preferit que tot hagués anat per un altre camí."
Ho sento. Jo no vull pensar així!
No sóc un ximple. Sé que mai no som completament lliures.
La societat ens dicta certes coses.
Tenim responsabilitats.
Tenim molts compromisos. I no sempre els podem gestionar com volem.
Hem de decidir com fer servir el nostre temps.
Sigui quina sigui la nostra situació.
I només podem fer- ho nosaltres mateixos.
T’agrada córrer? Doncs fes-ho! No donis espai a la mandra! Corre abans que la família es desperti!
T'agrada cuinar? Escull un dia a la setmana i prepara una recepta especial!
T’agrada llegir? No et quedis mirant la televisió fins tard. Fes servir el temps per fer allò que et fa estar bé.
T’agrada veure pel·lícules i menjar patates fregides i cervesa? Compra una tele molt gran i un sofà comòde. I gaudeix al màxim de la teva passió!
El temps es pot trobar. I les energies també.
Cadascú a la seva manera.
Cadascú d’una manera diferent.
Cadascú amb el seu estil.
No reprimeixis el desig.
Persegueix allò que et fa sentir bé.
Fes-ho sempre amb respecte pels que t'envolten.
Es pot fer tot. Però posant les prioritats en l’ordre correcte.
Mai, mai, mai no ens hem de parar només perquè pensem que no es pot assolir allò que desitgem.
Cal esforç.
Però es pot assolir.
Oi tant que sí. Cal assolir-ho!
Vull viure 10 vides.
En menys de 10 em costa posar-hi a tot el que vull fer.
M’apassionen totes les coses noves que trobo.
Jo no sempre estic en forma.
Hi ha moments en què la vida em fa servir com si fos una gran "sac de boxa".
Rebo una bufetada. I després una altra. Em giro per protegir-me i rebo una patada. Le bofetades duren una bona estona.
Però s’aturen. Tard o d'hora sempre ho fan.
Jo no estic sempre ple d’energia i idees.
Hi ha vegades que haig de cuidar-me els "blaus" amb una mica de gel i pomada.
Sóc humà.
Vull viure.
Vull experimentar moltes coses.
Perquè no tinc una sola vocació.
En tinc moltes.
En aquest món sembla que només es pot ser una sola cosa: metge, enginyer, paleta, pare, músic, lampista, escriptor, gerent, empleat, ...
I per què? A mi magradaria ser-ho tot!
Vull ser transversal, no vertical!
M’agradaria viure 10 vides per poder ser el millor pare del món.
Viatjar pel món amb la meva autocaravana.
Créixer i viure a Catalunya sense mudar-me mai.
Fer trekking per les meves muntanyes amb la gent que estimo.
Aprendre a tocar l’harmònica.
Escriure el llibre de la meva vida. En "Teudis petit" fa anys que m'ho demana.
Travessar nedant l’estret de Messina. Amb els que diuen que són ganduls però no ho són .
Entendre-hi alguna cosa de motors.
Treballar, però gaudint.
Beure vi bo amb els meus amics.
Viure aventures amb la meva bicicleta.
Ser més acollidor amb els que m’envolten.
Cuinar. Però fer-ho millor.
Llegir. I llegir de nou.
Córrer alguna altra marató.
Crear una associació per a persones desfavorides. Un projecte ja volta pel meu cap.
Tenir una fusteria.
Estimar.
Dormir. Almenys de tant en tant.
Caminar durant anys amb una motxilla a l'esquena.
Apassionar-me. Una vegada i una altra.
