"Sabeu que el meu tiet vindrà de Milà amb bicicleta?
I tu, saps que el meu tiet vindrà de Milà amb bicicleta?
I a tu, t’ho he dit? Saps que el meu tiet vindrà de Milà en bicicleta?"
"Perdona'm. Volia dir-vos que el vostre fill diu pel poble que el vostre germà vindrà de Milà amb bicicleta. No creieu que caldria dir-li que no és bonic dir mentides?"
"No puc renyar el meu fill. És veritat que el boig del meu germà boig de Milà amb bicicleta. El meu fill està dient la veritat".
Ja. Així és.
Ell té un tiet boig.
Ella té un germà "zumbat".
La sortida està prevista per al dissabte 10 de juliol.
És un projecte que tinc al cap desde fa molt de temps.
Volia fer-lo l’any passat. Llavors Covid va bloquejar les fronteres.
Com a segona opció, havia decidit fer la Via Francigena, des del Gran San Bernardo (Aosta) fins a Roma. Però el Covid ens va tancar dins de la Llombardia.
I al final vaig fer el "Giro della Lombardia". Va ser preciós. Els records, els colors i les olors d’aquells (gairebé) 1000 km es quedaran al meu cor per sempre.
L’any que ve, qui sap, potser faré la Francigena.
Però ara, per fi, puc marxar cap a Barcelona.
Vaig començar a fer viatges entre Figueres i Milà a l'any 1996.
Aquell va ser el meu primer llarg viatge. Jo encara non vivia a Itàlia.
Per no perdre'm vaig enganxar un post-it al volant amb tots els pobles que tenia que anar passant per l'autopista. Vaig arribar a Milà sense cap problema. Era un "nenet".
Faig el mateix viatge desde fa 24 anys.
He viatjat en cotxe, tren, avió, autobús, moto.
Fins i tot un any ho vaig fer en un camió amb un conductor búlgar que parlava una barreja d’espanyol, anglès, italià i búlgar que em va explicar la ubicació de tots els "bordells" que trovàvem per la carretera.
Aquest estiu, amb els meus tres raigs de sol, també farem el viatge en autocaravana. Serà meravellós.
I evidentment, tenia que afegir un viatge amb bicicleta a Barcelona a tots aquests mitjans de transport, no?
He muntat la meva bici gravel Trek, hi he posat bosses noves, l’amic Christian va em fa fer la revisió i me la va deixar perfecte.
Ja tinc la llista preparada amb tot el que necessito carregar.
Les pistes GPX del Garmin? Fetes!.
Llocs on dormir? Reservats!
Les barretes energètiques? Preparades!
Visitaré Torí, Sestriere i creuaré els Alps.
Durant cinc dies menjaré baguettes i entrepans de mantega. Em rentaré a la dutxa perquè no trobaré bidet enlloc.
Pujaré el Galibier (potser) i el Mont Ventoux (potser), veuré la Plaça dels Papes a Avinyó, pedalaré enimg dels flamencs als parcs naturals de Provença, em banyaré en llocs salvatges i superaré els Pirineus.
Llavors podré abraçar la meva germana, cunyat i nebot.
Fa dos anys que no els veig.
I el meu nebot podrà dir que la seva no era una mentida.
I perquè el viatge sigui encara més bonic, l'últim dia aniré als cementiris on hi ha el meu pare i la meva mare.
Saludar-los em farà allargar el viatge.
Però estarà bé fer-ho. Algunes coses s’han de fer. Punt.
Dic, sincerament, que no sé si seré capaç de fer tots els km que he impaginat.
El repte és (potser) molt ambiciós.
Tindré moments de felicitat.
Tindré moments de molt patiment. Físic també.
Dic, sincerament, que estic segur que si arribo a Barcelona tindré un record indescriptible per sempre. Serà especial.
Dic, sincerament, que tornaré. Però no seré el mateix del d'abans del viatge.
Dic, sincerament, que algú em dirà que estic boig.
Però crec que és més boig qui llença la vida per falta d’estímuls, sacrificis, perseverança, desitjos, passions, objectius.
Tot el que vagi més enllà de la "normalitat" es considera "una bogeria".
I si estiguéssim tots una mica més bojos?
I si tornéssim a ser una mica com quan érem nens?
Potser el món seria més bonic.
Diuen que els més lliures són els bojos i els nens.
Els primers els tanquen.
Els altres els eduquen.
Jo me'ls estimo a tots dos.
A mi m’agradaria ser lliure com els bojos i els nens.
____________________________________________________________
↓↓↓↓↓↓↓↓↓↓↓↓↓↓↓↓↓↓↓↓↓↓↓↓↓↓↓↓↓↓↓↓↓↓↓
Vols seguir el viatge des del grup de WhatsApp?
Connecta't a "Vidigulfo-Barcellona".
