Expectatives.
Desitjos.
Pors.
Somnis.
He esperat aquest moment durant molt de temps.
He planificat la ruta amb tot detall. L'he corregida i rectificada.
He reservat els meus allotjaments amb antel.lació. He avisat que sóc un cicloturista i que vull guardar la meva bicicleta en un lloc segur.
He demanat a un amic que em doni un curs de mecànica per estar preparat davant de qualsevol eventualitat. Vull viatjar tranquil.
He preparat acuradament la llista de roba, eines i aliments.
Viatjaré sol. Moltes hores. Molts quilòmetres. Cal estar preparat.
He emplenat el meu cor abans de marxar.
He creat un grup de WhatsApp per poder comunicar-me amb les persones que em volen seguir
El primer dia es van apuntar 40 amics. L'últim dia n'hi havia més de 70. Increïble!
Avui és el dia. Avui és el dia D.
Es 10 de juliol del 2021 i són les 7 del matí.
Comencem. Comença l'aventura "Vidigulfo - Barcelona amb bicicleta".
Sé que tornaré. Però sé que seré diferent.
El recorregut d'avui és "fàcil".
165 km x 510 m.
Acaba poc després de Torí, a sota dels Alps.
El dia transcorre en zones bastant conegudes: Pavia, Alessandra, Vercelli, Torí.
Fa una calor fortíssima. L'esquena em fa mal. Compro crema.
Al matí pedalo pel Pont de les Barques de Bereguardo (Pavia) i en els camps d'arròs.
A la tarda passo pels els primers camins de terra del viatge.
El portaequipatges es desenganxa. I això pot convertir-se en un gran problema. Sóc una mica "manetes" i intento arreglar-ho. Però no n'hi ha prou. Necessito cargols nous.
Necessito ajuda. Em paro a "100% Moto" a Morano sul Pò.
"De veritat vas a Barcelona amb bicicleta? És una bogeria. Però no et preocupis. T'arreglarem el portaequipatges per tu. Ens assegurarem que no es mogui ni un mil·límetre. Ens assegurarem que arribis sense problemes."
Tots els mecànics del taller es posen a treballar per a mi.
Ajudar-me es converteix en un dels seus propòsits.
Quan acaben, somriuen. Estan satisfets.
Dono les gràcies. I reprenc el meu viatge.
Si coneixes algú que està vivint alguna cosa bonica en vols formar part . Als tres mecànics els va passar això.
Pedalo. Estic fresc. Ple d'esperança. Ple de força. No em sento cansat.
Veig groc. Veig marró. Veig blau. La naturalesa em dona colors i emocions.
Arribo a Torí. Cotxes, semàfors, gent, confusió.
La gran ciutat no és definitivament el meu lloc.
Vull tornar al no-res. Vull estar enmig de la natura.
Són les 19:00. He arribat a l'allotjament de Alpignano de Torí.
He pedalat 171 km i 510 mt de desnivell.
"Hola, he reservat a través de booking. Vam parlar fa dos dies per correu electrònic per la confirmació".
"Què? ¿Però no t'ha escrit booking dient que la teva habitació no està disponible? Va entrar un ratolí petit que encara no hem pogut atrapar. Ho sento però no tinc espai per a tu. Has de posar-te en contacte amb booking perquè et busquin un altre lloc a la zona ".
"Però escolta, després de 171 km a la bici, creus que em pouc torna a posar pedalar fins a no sé on i no sé quan? Senyoreta, si us plau, em pot trobar una habitació aquí?".
"Només puc donar-te l'habitació amb el ratolí. Es queda a les bigues. Com a molt, podràs sentir algun soroll".
"Ok, no tinc altra alternativa".
Dormo amb un ratolí a la meva habitació. No és bonic.
Ell es queda a les bigues (o això espero). Probablement està més espantat que jo.
Jo em desperto 200 vegades.
He tingut una nova experiència no molt glamurosa.
Però he estalviat diners. Això és gairebé sempre fascinant. Els propietaris no han volgut cobrar-me l'habitació ni el sopar.
Viatjar és com la vida. Cal adaptar-se, però mai reprimir-se.
Quan es viatja, cal superar constantment entrebancs, no desanimar-se i mirar la part positiva. Com a la vida.
Si busquem i mirem les coses boniques la vida agafa un gust diferent.
El primer dia m'ha regalat trobades, colors, olors, calor i esdeveniments inesperats.
El primer dia m'ha donat altruisme, implicació i resiliència (paraula que m'acompanyarà durant totes les etapes).
El viatge serà bonic.
El viatge és bonic.
Com la vida.
Jo sóc aquí.
Més viu que mai.
