Porto anys escrivint.
Estic acostumat a intentar transmetre el que visc a través d'aquest bloc.
Però hi ha moments en la vida en què potser no n'hi ha prou amb escriure. O llegir.
Per entendre-ho tot caldria ser-hi i veure, olorar, tocar, assaborir.
Caldria estar amb nosaltres per entendre els matisos, els detalls, les mirades, els silencis, les rialles.
Hem estat de vacances.
Però no han estat unes vacances típiques.
Catalunya en una autocaravana. Portàvem dos anys sense poder-hi anar.
Junts, com sempre, vam intentar pensar en el que voldrem fer.
"Què t'agradaria fer, Teudis?". "Veure les estrelles desde el Mas Ventós".
"I tu Anna?". "Anar a al Parc Güell".
"Jordi, tens algun desig?". "Ni idea ...."
Vam preparar l'autocaravana abans de sortir.
Tothom netejava alguna cosa, carregava aigua o guardava la roba i el menjar en els armaris.
És impossible transmetre tot el que hem viscut en aquestes dues setmanes.
Hem dormit a Sestriere o al Mont Ventoux, on a la nit pensàvem que el vent tombaria la nostra autocaravana.
Ens vam banyar a la fantàstica Gorge du Meouge.
Vam dormir en un lloc diferent gairebé cada dia:
a les vinyes del meu cunyat
en un pantà, on vam veure estrelles fugaces
a la riba de la mar, després de sopar allà amb els amics
al costat d'un pont medieval, després de visitar a una tieta
prop d'un santuari, des d'on sortiríem a l'endemà per a una excursió familiar
a el final d'una carretera de muntanya
en un aparcament d'un supermercat francès
a Barcelona, Anna i jo en un llit i Teudis i Jordi a la terrassa de l'edifici on viu la meva tieta. Volien viure una nit diferent.
Hem fet moltes coses:
veure pantans com Darnius
anar a a banyar-nos a Portbou, Garbet, Llançà o Sant Martí d'Empúries
visitar pobles medievals com Besalú i Sant Llorenç de la Muga
caminar per les muntanyes com a Santa Magdalena
tirar-nos en diferents gorgues com a França, Albanyà o Dosquers
passejar per Barcelona com si fóssim típics turistes
gaudir d'una visita guiada a La Vinyeta, la fantàstica finca Agrovinícola del meu amic Josep
La vida. La vida passa a través dels llocs i de les experiències.
Però la vida també té a veure amb les persones.
La vida la fan les persones.
Per això ens vam organitzar per estar amb la gent que estimem. I que ens estima. I altres no ens els vam poder veure aquest cop.
hem passat molt temps amb la meva germana i el meu cunyat, i sovint hem portat al meu nebot amb nosaltres dormint amb ell a l'autocaravana.
vam passar dos dies amb la meva tieta de Barcelona i vam sopar amb una altra tieta a Sant Joan les Fonts
vam estar amb les meves estimades Emma, Lourdes i Maria Rosa i les seves famílies, vam tastar el meravellós conill cuinat per una d'elles i vam gaudir del passeig en vaixell amb una altra
vam poder sopar amb els Josep (s), dinar amb en Barceló (el millor amic del meu pare), xerrar amb l'Angels, en Xavi i la Cutxi (que són com de la família per a mi) i fer un picnic amb l'Irene i els seus nens.
Els meus tres raigs de sol van escoltar el català durant hores.
I el van parlar. I molt bé!
Anna i jo vam llegir junts a les nostres noves cadires de càmping.
Amb en Teudis vaig fer un sortida super amb la bicicleta. Que crec que serà la primera de moltes.
I en Jordi sempre va ser sempre un encat.
I jo? Jo vaig poder córer pel Cami de Ronda, el passeig marítim o les Rambles de Barcelona.
¿I els despertars? Què bonics són els despertars i els esmorzars a la natura!
Què bonic és prendre cafè sota una vinya o a el peu d'una muntanya!!
M'encanten aquests llocs.
Estimo profundament la gent que tinc allà.
M'encanta la llengua catalana.
I m'encanta poder transmetre tot això als meus fills.
És impossible.
És impossible que passi alguna cosa bona si no ataques la vida.
Has de posar-te a treballar.
Hem de viure.
No hem de quedar-nos quiets.
Nosaltres ens movem i ho fem agafant-nos de la mà.
I és meravellós quan això passa.
Gràcies, fills meus.
Com sempre, va ser preciós!
