Us he de dir que hi ha dies en què no et despertes massa combatiu.
I en aquests moments admeto que els decrets pel Covid 19 no ajuden gaire.
Penses en el nou confinament que a Itàlia acaba de començar.
Sembla una història que mai acaba.
Vull treure'm la màscareta.
Vull abraçades i petons.
Vull anar a Venècia.
Vull caminar per la muntanya.
Vull borrar de la meva llista les "100 coses que vull fer abans de no poder fer-les fer".
Vull anar en bici amb el Max i en Paolo.
Vull viatjar a Catalunya.
Ha passat molt de temps. Massa temps. Ja en tenim prou d'aquest caram de Covid. Ens sentim tots una mica claustrofòbics. I qui digui que no, està mentint. És una època boja. És increïble. Única. I esperem irrepetible. La gent s'ho està passant malament. Físicament. Econòmicament. Les relacions s'estan perdent. La gent parla a través de pantalles d'ordinador. I ja ni tan sols no toquem ni els nostres familiars.
Espero que no ens tornem persones sense necessitat de rebre afecte.
Tens un super cotxe i t'ha endeutat per comprar-lo? Ara està aparcat com el meu Lancia Musa de color "caca d'ocell". Tens cinc cases per tot el món? Només vull que sàpigues que trobes a faltar la teva mare, la teva germana o una abraçada tant com jo. Que de casa només en tinc una de petita.
A casa, confinats, tots som persones. I cadascú ha de decidir què vol aprendre d'aquesta època.
Jo espero que recordem com n'és de bonica la sencillesa que estem redescobrint ara.
A partir d'avui a Itàlia tornem a estar confinats. Una altra vegada. Un altre cop.
Sembla que quan estàs confinat, el món s'apaga.
Que no es pot pugui fer res i que res no pugui néixer. Es com si tot s'hagués d'aturar.
I no obstant això, mires al teu voltant i descobreixes coses boniques. Com el fenòmen dels Stay Homas.
Qui són els Stay Homas?
Són tres nois, joves, amics, músics. Viuen a Barcelona.
Durant el primer confinament, per avorriment i per diversió, van començar a composar cançons i a cantar-les des del seu balcó. Sense voler-ho, s'han convertit en un fenomen mundial. Va començar a seguir-los gent de tot el món.
Cantants catalans i espanyols han fet duets amb ells.
I fins i tot la seva canço "Gotta be patient" ha estat versionada pel Michael Bublè.
Durant els últims mesos de "llibertat" han fet bolos per tota arreu, ahir van publicar la banda sonora d'una pel·lícula i al desembre treuran el seu primer àlbum "Aigua".
Al juny también tocaran a Milà.
Són tres xavals. Són simples. Fan música que infon alegria. Canten en català, anglès, brasiler i en algunes cançons fan servir paraules inventades.
Van néixer quan tot va morir.
Es van il·luminar quan tot es va apagar.
Van florir quan el món s'estava podrint.
No deixaré que el COVID em deprimeixi.
Ens confinaran de nou.
Ens tancaran les portes.
Però no poden tancar-nos el món.
El bon temps tornarà a venir.
Vull veure el món com aquests tres nois.
Si trobes la bellesa vols poder tornar-la a trobar cada vegada més sovint.
Els Stay Homas ens han ensenyat que tot és possible.
¿Es pot conquerir el món des del teu balcó?
Si ells van poder fer-ho, tots podem fer-ho.
Sense excuses ni condicions.
Amb els meus tres fills, els meus tres raigs de sol, a casa o a l'autocaravana, sempre els escoltem.
Ens obren els cors.
Ens regalen positivitat.
La positivitat?
Busca-la.
La pots trobar fins i tot si et despertes enmig d'una llacuna o en un poble petit de la Llombardia.
La positivitat és a tot arreu.
Espero que tots poguem tenir la sencillesa de poder-la reconèixer.
