I arriba un dia en què, mentre estem en quarantena, el telèfon sona.
"Diego Ravenna". És el nom que apareix en la pantalla.
És un vell amic teu. És fotògraf.
Has viscut moltes coses amb ell.
Diego: "Hey"
Teudis: "Hey"
D: "Com va tot plegat?"
T: "Bé. Però no he sortit molt últimament... (rialles). Treballo desde casa, estic amb els nens, fem classes del cole per internet, m'entreno amb bici amb els "rodillos" i construeixo alguns dels meus projectes".
D: "Això és exactament del que volia parlar-te. He començat a fer algunes vídeo entrevistes amb amics i coneguts que crec que poden explicar coses boniques. Què diries si t'en fés una a tu?"
T: "A mi? A mi? Però què puc dir jo que sigui útil? El Pincha Uvas és un projecte sencill. No és una feina remunerada. No sé si serà útil per a aquesta iniciativa de vídeo entrevistes que tens".
D: "Vinga Teudis. No posis el carro davant dels bous".
Ho vaig pensar un parell de dies. I li vaig escriure.
T: "Bé. No posaré el carro davant dels bous. Faré el que em diguis. Quan m'ho diguis".
En un moment de pausa de tota la resta hem gravat aquesta vídeo entrevista.
Per a mi era una cosa nova, diferent, estranya.
Però molt interessant.
En 20 minuts de xerrada hem parlat de passions, talents, nens, planificació.
Hem parlato d'un món que es pot moure. Però que només ho farà si cadascú de nosaltres es es mou.
No sé si és útil o no.
No sé si el vídeo pot donar alguna idea o estímul. I si el podreu entendre. No he aconseguit fer traduccions automàtiques a youtube.
Però avui proposo el meu blog d'una forma diferent.
Avui no és el blog habitual.
Avui proposo el blog en forma de vídeo entrevista.
Avui no és el blog de la creació d'alguna cosa amb fusta, o de bricolatge o d'activitats manuals amb nens.
La creativitat vindrà el cap de setmana.
Tinc dos petits projectes començats que tinc moltes ganes de veure acabats.
A vegades trobem coses de manera inesperada.
A vegades no creiem que explicar el que fem pot ser interessant per a nosaltres i també per als altres.
Avui ho he intentat.
Quantes vegades els preconceptes m'han tancat iniciatives enriquidores?
Quantes vegades haver posat el carro davant dels bous m'haurà impedit veure camins bonics?
I a tu?
Aquesta vegada no ho he fet.
Espero que hagi estat una bona elecció.
Gràcies, Diego.
NB: Espero que puguis entendre el vídeo en italià
