Va passar que tres nois van quedar orfes.
La mare va deixar aquest món per voluntat propria el mes de març.
El pare va morir de càncer dos mesos després.
Els nois tenen 18, 17 i 8 anys.
Ara es gestionen sols, amb l'ajuda dels tiets i els avis.
Són tres nois especials, fantàstics.
Amb alguns amics vam decidir posar-nos a treballar per intentar ajudar-los.
Per això vam obrir la campanya "No els deixem sols".
En tres setmanes ja hem recaptat 8.000 euros donats per més de 200 persones.
Us parlaré de la història d'aquests nois? No.
Vull explicar el que ha passat després. Vull que es pensi en el bé que ha nascut al voltant d'aquesta història.
Hi ha hagut persones que s'han unit per fer donacions de grup;
Algunes classes de l'escola on estudia un dels nois s'han ajuntat per ajudar;
Hi ha hagut esdeveniments esportius locals que han decidit fer col·lectes per contribuir;
Una senyora gran va donar 500 euros tot i tenir una pensió modesta perquè "vull donar suport a aquests nois";
Una església de la zona va decidir donar un paquet d'aliments molt gran cada dues setmanes;
Un triatleta que al setembre participarà a l'Ironman 70.3 de Cervia obrirà una campanya per unir la seva aventura esportiva a la recaptació benèfica;
Unes atletes de Pavia que a la tardor participaran a la Mitja Marató d'Atenes obriran una campanya de recerca de fons;
Alguns ciclistes (inclòs jo) que faran la Via Francígena en bicicleta difondran la recaptació durant el seu recorregut;
Una ONG local ens va contactar perquè vol fer una donació que, gràcies a l'import, donarà "un gran impuls";
Algunes persones ens han contactat directament i indirectament perquè pensaven que la recaptació era una estafa. Quan ens van conèixer, van difondre l'enllaç a tots els seus contactes;
i molt més.
En aquest món estem sovint acostumats a pensar en el pitjor. Pensem en negatiu.
La societat ens educa així, malauradament.
Ho veiem als telenotícies, en els comentaris que fem entre amics, als camps esportius, al bar, en política. Ho veiem entre parelles. Ho veiem a tot arreu.
La situació d'aquests nois és absurda i dramàtica. Clar.
Ens podríem parar i compadir.los.
Podríem dir que la vida és injusta (i de vegades ho és!).
Podríem no veure res més.
Però, què passaria si poséssim el focus d'atenció (també) en les coses bones?
Podríem pensar que, malgrat la desgràcia, els nois són roques, que són un exemple de força i coratge per a tots.
Podríem pensar que hauríem d'aprendre d'ells i deixar de queixar-nos per qualsevol tonteria.
Podríem pensar que un "poble de bé" s'ha mobilitzat al seu voltant.
Podríem pensar que no tot està perdut.
La vida és una qüestió de punts de vista. Tu què vols veure?
No ens deixem sols.
No els deixem sols.
-----------------------------------------
Aquí teniu l'enllaç de la campanya.
Podeu utilitzar-lo per fer una contribució o per difondre'l a tota la vostra xarxa de contactes.
コメント