Només alguns sabreu que Neighbours era una telenovel·la australiana.
A Itàlia no ho crec. Però va ser molt famosa a Catalunya en els anys 80.
La meva germana i jo la miràvem sempre. Ens agradava molt.
Hi havia personatges com Alan Dale, Kilye Minogue, Guy Pearce, Rusell Crowe, Natalie Imbruglia i altres.
En la meva vida, cada vegada que pensava en els veïns, en les moltes cases en les quals he viscut viure, sempre m'he recordat aquest programa de televisió, els anys de la meva joventut i la meva germana.
És un record molt bonic.
Especialment la meva germana.
En el nostre dia a dia els "Neighbours" són una relació que creix amb el temps.
Com totes les relacions, d'altra banda.
Encara recorod una nit de fa uns dos anys quan estava creant un joc al garatge per a regalar-lo a la petita Agata, la filla d'uns amics on anava a sopar l'endemà.
Eren les 23.00. Més o menys.
Estava treballant amb la persiana oberta i una mica de llum.
El garatge era completament diferent al d'avui.
El garatge ha canviat. I jo també.
La meva veïna havia arribat amb cotxe. Era tard.
Ens havíem saludat per uns mesos. Però no ens coneixíem.
Tan aviat com va acabar d'aparcar, la vaig cridar:
"Hei hola! Vine a veure el que estic fent. És tard. I em treballar molt tard al garatge. Si no ho veus, pensaràs que sóc un potencial assassí en sèrie com els de la televisió"-
Ella va confiar en mi.
Va venir. I va mirar.
A vegades tot canvia si et poses en acció. Com vaig fer jo.
I a vegades tot canvia si confies en algú que t'inspira una cosa bonica. Com va fer la meva veïna.
Des de llavors m'he fet molt amic de la seva parella. Que ara ja és el seu marit.
Els he fet petits regals amb fusta.
Ells em van portar un meravellós oli de la Puglia després de les vacances d'estiu.
Hem anat a menjar al restaurant. Fins i tot amb els meus tres raigs de sol.
I hem menjat els uns a les cases dels altres.
Una vegada vaig arrencar el seu cotxe amb els cables de bateria.
Ella m'ha fet dolços tots els dissabtes de confinament. Sovint instigada per ell, que no està en el seu entorn natural a la cuina.
Els meus fills tenen una relació meravellosa amb ells. Fins i tot es van confabular d'amagat a través d'un "whatsapp" el dia del meu aniversari.
La vida és un viatge.
Coneixes a gent interessant.
Estàs amb la gent que t'estimes.
Estàs amb la gent que t'estima.
Aquesta és la bellesa de la vida.
Però hem de ser conscients que res passa sense sacrifici.
Gens bò ens passarà si no fem un esforç.
La vida no regala res a ningú. Sobretot a qui està sempre parat.
Avui he fet una volta molt llarga amb bicicleta amb uns amics.
He comès un error a l'esmorçar i he tingut una gran crisi de gara durant la pujada més llarga.
Però he arribat al cim.
Amb molt de sacrifici.
I ho he fet perquè m'estaven esperant els meus amics.
Ha estat meravellós arribar a dalt. Recuperar-se. I poder acabar la volta veient paisatges impressionants.
En la vida, pots retirar-te a meitat del camí. I tornar enrere sense gaudir del que trobaràs a dalt .
Pots tenir a algú a laporta del costat que no coneixes i que serà sempre un estrany.
O pots...
pedalar sense parar-te. I gaudir de l'espectacle en el cim.
tenir un gran desig, trucar a la metafòrica porta del costat, i amb una mica d'esforç descobrir que hi ha algú amb qui et pots fer una gran companyia.
I un dia el veí t'escriu:
"Teudis, vaig veure aquesta taula a Amazon. Té les cames de ferro. M'agrada molt. Creus que podríem fer-les de fusta?"
I tu respons:
"Ho intentarem junts. Serà divertit".
