Estic llegint un llibre. Es diu "Les gratituds".
Estic a la meitat. Però m'està fent pensar molt.
Explica la història de la Michka, aquesta senyora vella que ha de ser acollida en una residència.
Explica com era culta, com devorava cada dia el Le Monde.
Explica com es torna coqueta quan entra el logopeda a la seva habitació.
Explica coses de la Marie, la veïna que es converteix en una filla adoptiva.
I sobretot, explica d'un inexorable declivi de la Michka.
Ella vol explicar els seus pensaments, però li falten les paraules.
Diu certes paraules, torçant-les, confonent-les.
Vol dir "equivocar-se" i diu "equivonar-se".
Vol dir "avís" i diu "lavvist".
Vol dir "habitació" i diu "irritació".
La Michka diu que perd, que ho perd tot. "...les paraules, Michka?" "Sí, exactament. Les paraules".
Tots envellirem. Ho espero.
El 21 de maig faré 46 anys. La meva mare en tenia 47 quan va morir.
Semblava vella. Deia que ja havia fet tot en aquest món.
A ella no se la va emportar el càncer fulminant. A ella se la va emportar la tristesa crònica.
Jo no tinc una tristesa crònica. No sé com es diu el que tinc. Però crec que pot ser una malaltia oposada a una tristesa crònica.
Espero que passin molts anys abans de dir "irritació".
Espero poder ser vell per poder-ho dir. Els meus pares no van tenir l'oportunitat.
Saps quina seria la cosa més bonica?
Convertir-me en la Michka i poder dir "he fet tot el que he pogut", "he viscut mil vides, dues mil vides, i he intentat superar-les totes", "he estat nelador, trialteta, fulbotista, amant de les cibis i amant de la vida", "he estat pare, que sè la cosa m'ha fet més orgullós i he intentat fer el millor que he sabut", "he intentat ajudar a tothom que he conegut".
En resum, saps quina seria la cosa més bonica?
Poder dir: "sóc vell i em fot un merder amb les paraules. Em costa moure'm. Necessito ajuda. Però saps, Michka? He viscut de tot! He viscut molt! Ja no recordo tot el que he fet, perquè el meu cap se n'ha anat lluny, però el meu cor ho sap tot, el meu cor és vell però està ple de coses".
No hi ha temps per perdre.
Quan sigui com la Michka, vell i rovellat, vull estar ple d'històries per explicar als fills i als nets.
No tens la vida que desitges?
No sempre pensis que la gespa del veí és més verda que la teva.
Disfruta de les coses boniques que tens.
Lluita per canviar el que desitges.
Apaga el telèfon, obre les finestres, deixa't tocar pel vent, busca la llum, torna a estudiar, queda't al sofà només si és necessari, lleva't aviat.
Tens parella? Estimeu-vos!
Estàs sol/a? Estima't, per l'amor de Déu! No necessites una altra persona per gaudir de la vida.
Michka, abans o després confondré les paraules com tu.
Però, saps quin és el meu desig?
Explicar coses increïbles.
Explicar una vida de grans sacrificis.
I precisament per això, explicar una vida plena de coses meravelloses!
Descansarem quan siguem vells com la Michka.
Ara toca regar el nostre cor.
Ara toca regar els cors.
