Divendres 22.09.2023
Aquesta matinada m'he aixecat desganat, cansat.
He anat a treballar a l'universitat.
El meu despatx està buit. Els meus col·legues Ricky i Luca són a una seu externa per gestionar un examen del curs d'infermeria.
Com sempre, deixo la meva motxilla al costat de la meva cadira i agafo els "vals" del cafè.
Me'n vaig cap a la cafeteria.
Que esxtrany. Hi ha poca gent.
Empleno la meva ampolla d'aigua al dispensador.
Entro al bar i me'n vaig cap a la barra.
"Hola Tea, què tal? El cafè de sempre, gràcies". Somric, com cada matí.
Miro qui hi ha. L'Elisa i la Pamela estan xerrant a les taules altes.
"Hola noies, puc acompanyar-vos?".
"Hola Teudis".
Les miro. Alguna cosa va malament.
"Què passa noies...?"
"Teudis, s'ha mort en Marco xxxx"
.....
"Però, com? Què? Quan? Per què?"
"Sí, Teudis. Ens n'acabem d'assabentar ara. EN Marco va morir ahir sobtadament. Diuen que potser va ser una aturada cardíaca".
En Marco és un col·lega que treballava a l'hospital.
La seva cunyada treballa amb mi desde fa set anys.
Torno al meu lloc. Estic fet pols.
Ara me n'alegro que no hi hagi ningú al despatx. Ploro tot sol.
El dia és una successió de missatges entre col·legues.
Dino amb les noies de la secretaria. Miro fixament el buit. L'última vegada que vaig veure al Marco estàvem tots dos al menjador.
A la tarda, a l'hospital, hi tenim un moment de pregària per ell.
Quan algú ens deixa sempre es diu que se n'ha anat algú especial.
Aquesta vegada és veritat.
En Marco només tenia 43 anys. Deixa dona i tres fills.
Era un home molt especial.
No era algú com jo, expansiu i rialler.
Ell era molt reservat i tranquil.
Recordes que sempre escric sobre la recerca de la bellesa? Què dic cal gaudir de les coses normals? Que la bondat pot canviar el món? Que la bellesa porta coses belles? Que no estem fets per estar sols? Que sempre hem de mirar la part positiva?
Aquest home, no sé per què, sense haver-lo conegut tant, em va transmetre totes aquestes coses.
Començo a tenir cabells blancs. I les arrugues no paren d'aparèixer.
Ja he deixat molta gent pel camí.
Moltes persones segueixen sent molt importants per a mi encara que ja no hi siguin. Han deixat una empremta eterna al meu cor.
Els meus pares, la iaia Antonia, el meu avi Teudis, l'àvia Marisa, l'avi Angelino, la Sara, en Bimbo, en Sergio i molts altres.
I ara en Marco. Malauradament.
Gràcies Marco.
Sense saber-ho m'has ensenyat moltes coses.
Tots et trobem a faltar.
Per canviar el món, per fer-lo més bonic, per millorar-lo, no cal intimidació, poder, força o estratègia. Tampoc no calen diners.
Per canviar el món cal bondat i la mirada del Marco.
Ell ha canviat el món.
Amic meu. No hem de perdre el temps.
Allunya't de les coses tòxiques. Queda't amb els llocs i les persones que no et fan sentir bé.
Dedica temps a fer bé el que has de fer, somriu, passeja amb el teu fill, regala una flor per sorpresa, sigues atent amb els que t'envolten, digues t'estimo, abraça, ofereix una paraula amable per a tots. Sigues acollidor.
Gaudeix de les coses petites.
No sabem quant de temps odrem estar per aquí.
Marco, t'he conegut poc.
Marco, he estat profundament feliç que hagis aparegut al meu camí.
Protegeix-nos allà on siguis.
Fés un petó als meus pares, si us plau.
