Una cançó italiana estiuenca deia "Mare profumo di mare" (Little Tony)
Una altra "Grazie Roma" (Antonello Venditti)
O bé "Riccione" (The Giornalisti)
I llavors? Què farem aquest estiu?
Escollim un lloc a la platja i ens hi quedem dues setmanes?
Visitem ciutats grans i ens "emplenem" de cultura?
Anem a la muntanya en llocs totalment perduts on estem més a gust?
Segurament no podem anar a Catalunya. El Covid no ens ho deixa fer. La família ens va trucar per dir-nos que era millor no anar-hi. No és segur.
Ens hem de quedar a Itàlia.
Sabeu què us dic fills meus?
I si ens organitzéssim per fer-ho tot?
Sí, tot!!
Ara, tu que llegeixes, has d'imaginar-te la història com si fos la teva. Fés un esforç.
Imagina que ets un pare una mica "extrany" amb tres fills que ténen una gran capacitat d'adaptar-se.
Obre un mapa amb la teva filla i inventa't un recorregut d'uns 1.900km per tot el nord d'Itàlia amb baixada per l'adriàtic i pujada per la Toscana. Tota la resta cal inventar-se-la.
Busca informació, apunta km, pensa a la parades, als llocs que cal visitar, a on dormir de càmping i on de forma "lliure". E fes-ho amb la teva filla. Després ja ho compartiràs amb els altres fills.
Decideix el viatge. Al teu cap està tot molt clar, almenys fins a Roma que és la meitat del viatge. Després de Roma decidiràs amb els fills on anar. Dependrà dels seus desitjos i del cansanci.
Agafa una autocaravana, que es diu Cricchetto, i posa-hi tothom a dins.
Engega-la. I comença el viatge. Ja està tot preparat.
En un tres i no res creuaràs Llombardia, Emília Romanya, Marque, Umbria, Lazio, Toscana, Ligúria i de nou Llombardia.
O millor dit....
Casa, Riccione, Numana, San Benedetto del Tronto, Ascoli, Norcia, Spoleto, Roma, Assís, Siena, Golf de Baratti, Marina di Massa, Cinque Terre i casa.
Dormiràs en llocs meravellosos com un càmping a San Giorgio, un descampat al golf de Baratti, al jardí dels amics a Pontremoli o a Spoleto, al pàrking de terra d'una meravellosa església. Però també ho faràs en aparcaments senzills com a Parma, Ascoli o Siena (a 1 km de la Piazza del Campo).
Veuràs carreteres, on estareu sols durant quilòmetres.
Però també aniràs al cor del país, a la plaça de Sant Pietro, al Coliseu o visitaràs mitja Roma.
Et banyaràs en llocs plens de gent... i de meduses.
I també ho faràs a les platges i llocs paradisíacs on podràs fer grans salts desde les roques.
Menjaràs entrepans i embotits a la platja, sota el sol. Però també a 1.300 metres, o abans de fer ràfting al riu Corneo.
Cuinaràs carbonara i peix a l'autocaravana. O escolliràs un bon menjar al restaurant.
Conduiràs molt, però gairebé mai més de dues hores.
I ho faràs mentre els nens et faran companyia, o dormiran al llit, o menjaran, o veuran una pel·lícula junts a taula.
I conduiràs pensant en les moltes coses que haureu fet tots junts.
En aquest post podria parlar de com l'Itàlia és un lloc meravellós, de com hi ha gent que li agrada Riccione (els banys o Via Ceccarini) i altra gent (com nosaltres) que s'emociona davant d’un paisatge indescriptible com és la Vall de Castelluccio de Norcia o veient la pluja d’estrelles en un camp de la regió de l’Úmbria.
A Itàlia, al món, hi ha lloc per a tothom.
Però no. No és només això el record que et quedarà.
El que quedarà serà la consciència de com (sovint) ens emboliquem l'existència buscant la felicitat en coses complexes, cares i enredades.
Al cap i a la fi, de què gaudiràn més el pare "extrany" i els seus tres raigs de sol?
De la senzillesa d’estar junts.
Els hi quedaran els acudits, que només ells podran entendre, sobre Dj Giovanna, Lino, Il Boss, el "sabeu on hi ha una pizzeria a la zona?", les salses Barilla o la recerca dels espais de càrrega i descàrrega.
Quedarà el record de despertar-se a l'autocaravana davant de llocs especials ... amb l’olor de la cafetera.
Ho recordaràs tot.
Ho recordareu tot. I estareu convençuts que el que més ens cal a tots és descobrir el plaer de donar-se un cop de mà i caminar junts. Només calen un parell de sabates. I les ganes d’estar a prop.
INTO THE WILD
