Ahir vaig acabar una aventura que tenia pensada desde fa temps.
Durant set dies vaig visitar totes les capitals de les provincies de la Llombardia. I a més, gràcies a la meva curiositat, vaig allargar una mica el recorregut per poder conèixer altres llocs plens de bellesa.
Totes les coses che fas es poden veure desde molts punts de vista diferents.
T'agraden els números?
DIES n° 7
QUILOMETRES 974,80 | 140 km al dia de mitjana al dia
DESNIVELL POSITIU +7.889 mt | + 1.225 mt de mitjana al dia
PROVINCIES VISITADES n° 12
T'agrada visitar llocs encantats?
Casa, PAVIA, LODI, CREMONA, Casalmaggiore, MANTOVA, Campione del Garda, Riva del Garda, Carril Bici Ponale di Riva del Garda, Llac de Ledro, Llac d'Idro, Bedizzole, BRESCIA, Llac de Iseo, Llac de Endine, BERGAM, Bergamo Città Alta, Carril bici della Val Brembana, Port de Muntanya San Marco, Morbegno, SONDRIO, Colico, LECCO, Bellagio, COMO, Varese Sacro Monte, VARESE, Carril Bici Villoresi, MONZA, Milà Duomo, Casa
T'agraden els colors?
VERD... dels arrossars a Pavia, del paisatge infinit i emocionant que es veu desde les muntanyes de la zona de Mantova, Lecco, Como i Varese o del gran número di céps de vi que he vist.
BLAU CEL... del rius, com el Mincio, on l'aigua corre ràpida, però també del cel que m'ha protegit cada dia del viatge.
BLAU... dels llacs de Mantova, Brescia, Lecco e Como, alguns dels quals estan quasi amagats i son difícils de trobar.
NEGRE... dels pantalons de la bici o de la jaqueta antivent, però també del color de le nits on he descansat a cada província per poder superar l'esforç i el cansanci.
TARONJA... de les postes de sol, cada dia, i a cada lloc.
MARRO... de la terra, on he vist els pagesos treballar amb amor, dels cavalls, de les vaques, dels carrils bici, dels camins de terra i dels troncs dels àrbres.
GRIS... de la boira al San Marco o dels túnels al carril bici de la Vall Brembana on fa anys hi passava un petit tren que unia tots les poblets d'aqui paradisíac racó de món desconegut.
VERMELL... del pernil, del tomàquet i de la llauna de coca cola que m'han alimentat en molts dinars, dels cartells que m'han guiat o d'un dels maillots que he portat durant mols quilòmetres.
Non tot es pot mirar desde un sol punt de vista.
Cal mirar el conjunt.
Cal trobar una talaia que ens ho deixi veure tot.
El conjunt té sempre una forma molt sorprenent.
Cal tenir la sencillesa de deixar-se emocionar per la bellesa de les coses que trobem en el nostre camí.
Si camines molt pots veure moltes coses.
Si fas moltes pujades arribaràs a cims amb paisatges fantàstics.
Si fas molt desnivell, i t'hi acostumes, podràs enfrontar-te sense cap esforç a pujades que avui et poden semblar impossibles.
Si et quedes assegut al sofà per sempre, i evites els camins i les pujades, et perdràs una bellesa meravellosa, que ara (sí, ara mateix) t'està esperant en algun lloc.
Aixeca't.
I camina. O corre. O pedala.
Sol. O amb amics.
Sense pressa, però sense pauses.
I els límits?
Ens el posem sempre massa baixos.
Es bonic descobrir que els nostres límits semblen impossibiles d'assolir fins que no els superem.
Força!
Va!
Vinga!
Busquem les coses boniques que hi ha al nostre voltant.
Has volgut una bici? Doncs pedala!
