El gran pas

Ahir, algú va rebre finalment un document del jutjat: se li va concedir el divorci després d'una situació increïble.

Ella és feliç. I me n'alegro per ella.

Ara comença un nou futur. Serà esgotador. Però serà genial.

Afrontar certes dificultats amb valentia és un gran pas per construir una bona vida, fins i tot després (i durant) períodes durs i complexos.

Tinc una amiga que gràcies a la seva competència professional i sobretot, a la seva forma positiva d'afrontar la feina i les relacions, rep sovint ofertes de treball molt interessants.

Ser positiu, somrient i constructiu és un gran pas per crear una realitat millor.

M'estimo amb bogeria una amiga que ha viscut uns anys difícils amb relacions i vincles que no sempre són com voldríem.

Aquesta persona ha obert els ulls.

Ha treballat i treballa dur per mantenir-los sempre oberts de bat a bat.

I ara ha tornat a il·luminar el món.

Mirar enrere i descobrir-nos més enllà de la merda és un gran pas per estar orgullosos de ser on som.

La meva filla va ser positiva al Covid (com quasi tothom).

Quan durant l'última classe telemàtica va dir als companys que finalment havia donat negatiu i podria tornar a escola de manera presencial va rebre un aplaudiment espontani de part de tots.

Estimar les persones fa que tothom t'estimi enormement.

Estimar és un gran pas per canviar el món.

Tinc uns amics que no paren de proposar-me "Teudissades".

A cada idea d'aventura jo sempre dic: “m'interessa”.

I hi ha algú que a les meves idees sempre respon: “present”.

Estar amb persones que t'animen és un gran pas per no quedar-se estancat al camí.

Tinc un familiar que va haver de refer el vestidor.

La roba vella ara és gegant.

Ha aconseguit un objectiu meravellós, amb esforç i perseverança.

Ha aconseguit una cosa històrica, amb un somriure a la cara.

Ara pot caminar per la muntanya sense cansar-se.

Ara gaudeix més de la vida. Tota la seva vida.

Entendre què podem canviar és un gran pas per estar millor.

Tinc un vell amic, ja jubilat, que darrerament insisteix en que mai em rendeixi.

Ho fa amb paraules, amb suggeriments, amb el seu exemple.

Mirar els que estan més endavant és un gran pas per arribar a llocs llunyans.

Tinc una amiga que va fer diverses quarantenes a casa, sola, amb dos nens molt petits.

Va ser dur per a ella. Però la queixa no va ser mai el "mood" del període.

Va decidir actuar. I es va inventar de tot per distreure'ls, entretenir-los i no avorrir-los.

Va convertir un moment difícil en una oportunitat per augmentar el vincle amb la canalla.

Fer coses, de forma constructiva i buscant la llum a la foscor, és un gran pas per no sucumbir mai.

Tinc un fill que és buscat constantment pel seu cercle d'amics.

"Papi, puc anar a jugar al pàdel? Papi, hem organitzat un partit de futbol sala. Papi, em reuniré amb els altres per fer el "fantacalcio". Papi, he quedat amb uns amics per veure la final de la Champions i menjar pizza junts".

Sempre està involucrat. Sempre és actiu. És un paio positiu. I els altres volen que sempre hi sigui. La seva presència és una "cola" per al grup.

Tenir amics, tenir cura dels amics, és un gran pas per afrontar la vida sense estar sols.

El gran pas.

Pot estar fet de passes molt petites. Gairebé imperceptibles.

O pot ser una acció decisiva i necessària.

Sovint el fem inconscientment.

Sovint triem fer-lo.

Fer un gran pas? És molt important.

No ens podem quedar quiets mentre el món es mou.

Jo encara he de fer molts passos.

Molts. Però molts, molts.

Tinc curiositat per veure on em porten.

I tinc curiositat per veure on et portaran els teus!

No deixem que se'ns mengi el "no res".

Fem passos.

I si és junts, millor.