Mal moment.
Bon moment.
Tot és relatiu.
Hi ha qui diu "Mal moment":
"Mal moment. Millor no sortir. Millor no tocar. Millor que no miris. Millor que no oloris. No, no. No socialitzis en directe. Millor mil amics virtuals. Els reals s'han de mantenir allunyats. No, no. El virus no m'agafarà. Faré qualsevol cosa per escapar".
"Mal moment. El món em cau a sobre . Millor no fer-se veure massa. Cancel·lo les meves relacions personals. Em cancel·lo a mi mateix. I més endavant ja veurem què passa."
"Mal moment. Sè que d'aqui poc temps em tocarà a mi. I estaré molt malament. De fet, ja hi estic. Em sento sol. En risc. La meva única companyia és el gel idro alcòlic. El món m'està aixafant. No sé on moure'm per evitar-ho"
Hi ha qui diu "Mal moment però no tant":
"Mal moment. Però la vida no acaba aquí. Quan hi mala mar aprens a navegar millor. I quan aconsegueixes superar-la, s'arriba a ports preciosos".
"Mal moment. Sé que potser en algun PCR donaré positiu. De fet, estic segur que passarà. I sé que quan passi, me'n sortiré tal i come he fet sempre".
"Mal moment. Però el sol tornarà a sortir. I tots nosaltres serem diferents. I serem ben conscients que "diferent" no és sinònim de "pitjor" "
Serem positius al PCR.
O els nostres éssers estimats ho seran.
No hi ha escapatòria.
Passarà.
Això és una certesa.
I els que ho neguen autocensuren el que està passant.
El cap de setmana passat en Teudis Petit em va demanar que li pintés el seu skateboard.
El vàrem fer negre. Agressiu. Opac. Sense luxes. Però bonic.
Això en el meu cap va canviar moltes coses.
Gràcies a en Teudis vaig baixar al garatge després de molt de temps.
I vaig agafar alguna eina. Encara que sigués per poc temps. I encara que sigués per fer una cosa molt sencilla.
Es aqui on el cuc va començar a pessigar de nou.
El cuc ha tornat per apretar els que sempre tenen el desig de fer alguna cosa.
Ell és qui que truca a la teva porta per dir-te que no s'ha acabat res.
Ell és el que et fa adonar que és hora d'arramangar-se les mànigues i posar-se a treballar de valent.
Aquest cuc apreta, truca, pica, sona, desperta, sacseja, recorda, insisteix, assisteix, empeny, estira i sobretot estimula.
És un mal moment?
Sí.
Ens sentim com si estiguéssim en una presó gegant?
Sí.
Podem estar una mica espantats i nerviosos?
Sí.
I què? És una excusa per aturar-se?
Absolutament no.
Ara és el moment de ser valents.
Cal protegir-se de veritat. Però per seguir estirant, creant i inventant.
És hora que facin un pas endavant els que encara no estiguin cansats.
L'energia dels que es mouen donarà coratge als que pensen que no hi ha res a fer i que tot està perdut.
El cuc crema a l'interior.
És un cuc amb PCR.
Perquè tard o d'hora tots el tindrem.
El cuc amb PCR ens salvarà.
Perquè ens recordarà que estem vius.
I que no hem de deixar de perseguir els nostres somnis.
Fins i tot ara que tot sembla mort.
A mi, gràcies al skateboard d'en Teudis Petit , m'han tornat les ganes de fer coses al laboratori.
No sé què en sortirà.
Però mentrestant vaig poder tornar a sentir olors, tocar eines i pensar en projectes.
I mentrestant també hem personalitzat tant l'autocaravana com la porta del laboratori (amb la bandera del meu país).
Tots dos són ara molt més acollidors.
Si veus una autocarvana "Pincha Uvas" digue'ns hola!
Encara hem de veure moltes coses boniques.
Res no s'ha acabat.
No hi ha res mort.
Tot reneix.
Ens hem de moure encara que el món estigui quiet.
El cuc tindrà PCR.
Però el cuc sempre es quedarà per recordar-nos que cal estar en moviment.
