Curiositat i Desig. Fa anys vam tenir una associació amb uns amics que es deia així. Aquest nom sempre és actual.
Sovint em pregunten: "Però, quantes coses fas?" Jo responc: "Encara són massa poques".
M’agradaria que el dia durés més. M’agradaria tenir més temps per aprendre coses.
M’agradaria passar més temps amb el Max i el Paolo per poder aprendre a anar amb bicicleta més lluny i millor.
M’agradaria estar més amb l'Amedeo i la Valentina per no deixar de córrer amb la Vale i millorar gràcies als consells de l’Amedeo (que a més també cuina super bé).
M’agradaria fer-me amic del Randagio71 per aprendre els trucs per millorar l'autocaravana.
Em diuen que sóc de tipus creatiu, però m’agradaria ser tan brillant com aquell boig del Bottazzi.
M’agradaria cuinar bé, molt bé. I poder fer salses increïbles amb mandonguilles com les d’algunes fotos que he rebut i que em van fer venir la boca aigua.
M'agradaria seguir contactant amb la Paola, que m'obre la ment amb els "Si nidificats" d'Excel per desbloquejar aquells arxius de "súper nerd"que faig de tant en tant.
M’agradaria que no s'acabés el confinament per continuar analitzant el món amb l'Ale durant les passejades pel pati.
M’agradaria que s'acabés el confinament per poder nedar de nou (encara no he après bé a fer la voltereta) i viatjar més enllà de la Lombardia i del país (catalans, us trobo a faltar).
M’agradaria no deixar de ser constructiu a la feina, com he fet sempre malgrat les mil tasques diferents que tinc.
M'agradaria tenir la intel·ligència de Stefano per pensar en aquells cursos de formació absurdament bonics que fa ell (dels quals no estic molt lluny :) ).
M’agradaria continuar absorbint l’esplèndida sensibilitat de l’Anna, el meravellós creixement del Teudissino i l’alegria d'en Jordi. Els meus tres raigs de Sol
Curiositat i Desig. Faig moltes coses. Poques perfectes. Moltes d’una manera digna. Totes, absolutament totes, amb tot el que tinc a dins, amb totes les meves coses bones i amb les meves febleses.
Tot, absolutament tot, amb la meva curiositat. La curiositat et fa aprendre constantment, et fa créixer, et fa descobrir coses inesperades, et fa donar el valor adequat a moltes coses. I tot, absolutament tot, amb desig. El desig de no romandre quiet, de no sucumbir a les dificultats sinó de buscar sempre el positiu, el desig de crear "coses" i relacions, el desig d'ajudar allà on es pugui. El desig de no ser un home sinònim de "sofà i patates fregides". El desig de ser un home viu, positiu i constructiu.
És un moment difícil. Per a tothom. Qui diu que no, menteix.
Tenim dues possibilitats:
1. Romandre quiets, apàtics, inerts, inactius, súcubes, sempre a remolc del que passa i ser absorbits per la negativitat, pel Covid, per la gent que només parla de la desgràcia i la mala sort, per les "xafarderies" . Convertir-nos en persones com "Omer Simpson al sofà".
2. Mantenir-se actius, proactius, vius, constructius i positius i desenvolupar les nostres passions, intentar deixar una bella empremta en el món, jugar amb els nostres fills a les dunes de la mar, construir pals de fusta amb un fill de 7 anys, anar a classes de guitarra oblidant la guitarra o inventar un miler de coses. Convertir-nos en persones vives i en moviment. Fins i tot quan tot ens diu que cal congelar cos i cervells.
Així és la vida. Trobem cruïlles. Hem de triar a on anar. Com. Amb qui. I això passa cada dia.
No sempre es pot triar a on es va. Ho sé. Però sempre es pot triar qui volem ser. Podem caminar mirant-nos els peus. O podem caminar mirant el Sol.
Quins són els plans per als propers mesos? Llit extra i noves USB a l'autocaravana, nou portasabates a casa, test running de 5 km, entrenament en els "rodillos" de la bicicleta (tenim un super programa per a finals d'abril), desenvolupament d'una bonica tasca que m'han assignat a la feina , dormir una mica al sofà ... i m'agradaria aprendre una mica a dibuixar!
Curiositat i desig. I passions .... Qui es quedi aturat està perdut! Tria qui vols ser.
