CRACK sona gairebé com CLASH.
El crack, com a ruptura, incident.
El clash com a xoc, conflicte.
No sé per què però en aquest moment estic pensant als The Clash.
The Clash va provocar tot això: ruptura, indicent, xoc, conflicte.
I ho varen fer en molts àmbits: social, musical, de moda, en rebel·lia, en ganes de ruptura i de canvi.
Que bonics van ser certs grups musicals en algunes èpoques.
Van crear un gran creixement a partir d'un gran CRACK.
I van canviar moltes coses.
Jo no he tingut un enfrontament o un conflicte.
Jo he tingut simplement un accident: "CRACK!!! "
"Sí. M'agrada molt la nova làmpara de color cirera que vaig fer amb els palets la setmana passada. Me l'havi imaginat excatament. I em va sortir tal i com volia".
"Perquè funcioni, per poder encendre aquestes bombetes vintage que vaig comprar a Amazon, ara només em falta connectar el cable a la plafonera que hi ha al balcó."
"Va Teudis: és bufar i fer ampolles. Un treball de 3 minuts. Només has de connectar uns simples cables".
Agafo l'escala i el tornavís.
Pujo.
Descargolo els cargols de la plafonera i...
CRACK!
"Jolín Teudis!!!! Però que fas????
Acabes de trencar el vidre de la plafonera.
Probablement ha estat aquí durant molts anys.
Ha caigut a terra i no has tingut temps d'agafar-lo abans que es trenqués en mil trossos per tot el balcó.
I el que és més, ja jo tinc cap lloc on empalmar el cable de la nova làmpara. I ja l'has fixada a la paret amb dos Fischer del numero 8. Ara ja no la pots treure".
"I Què faig ara?"
"Vinga, agafa l'escombra vermella que tens en la cuina.
I posa't a recollir-ho tot.
El mal ja està fet.
No pot tornar enrere"
"De totes maneres, ara que ho penso... aquesta plafonera era bastant horrible. Mai m'ha agradat. On la devien comprar els antics proprietaris? En el fons, m'alegro que s'hagi trencat. Ara que ho penso, aquest CRACK ha estat útil. Tinc l'oportunitat de repensar a com voldría aquesta llum del balcó". La ruptura -el CRACK- sovint passa per error, per falta d'atenció. Pot passar per inexperiència. Per distracció.
Però la cosa bonica que he entès fent aquest treball és que sovint el CRACK és necessari. No és casual. Serveix perquè passi una cosa millor.
Quan succeeix, si mirem a fons, trobarem que aquest objecte, aquesta relació, aquest treball o aquesta societat teníen la necessitat de ser reconstruits.
A vegades el CRACK és necessari per a recrear, reconstruir, millorar o refrescar.
Aquest moment de la nostra història no és aleatori.
Aquest CRACK que no està passant no és a l'atzar.
No pot ser.
Segur que hi ha un "per què?" que hem d'aprendre.
Ara depèn de cadascú de nosaltres triar, decidir i lluitar per com reconstruir-ho tot.
La plafonera es va trencar per culpa d'un CRACK . I gràcies a això jo he creat una làmpara millor. L'he construïda fen servir el meu cap i les meves mans. Ha sortit així.
