Coses boniques
Anar a la zona de la Romanya amb la teva filla i parar-te a dormir on vulguis perquè ser propietari d'una autocaravana significa estimar la llibertat.
Dormir amb la teva filla a la teva autocaravana per veure els teus fills jugar un torneig de futbol per Setmana Santa.
Despertar-te i preparar el cafè a la teva filla.
Despertar-te i sentir "papa, faig cafè?".
Veure el teu fill petit jugar un torneig de futbol en un camp on va jugar el seu germà fa molts anys quan tenia la mateixa edat.
Parlar durant hores amb la teva filla, de tot.
Ser feliç en veure que els teus fills s'alegren que hi siguis.
Estirar-te a la gespa amb la teva filla i gaudir junts de spritz i patates fregides.
Poder dir-li a un noi de 15 anys: "¿te'n recordes que aquest és el torneig on fa 6 anys em demanaves a cada partit que no deixés d'animar-te?".
Caminar per la platja quan es fa de nit.
Veure el teu fill abraçant la teva filla sense tenir vergonya, com els hi passa a molts adolescents.
Dir alhora el mateix que la teva filla. I adonar-te que això passa molt sovint.
Comprar-li el berenar al teu fill petit perquè se'l mengi després del partit.
Veure un partit amb Samuel, el germà petit d'un dels companys de Teudis. I descobrir que al partit següent et busca perquè vol tornar a estar amb tu.
Comprar-li el dinar a un nen que va anar al torneig sense els pares.
Fer-se una "abraçada de família".
Arribar on és l'equip dels nois de 15 anys i descobrir que et vénen a saludar perquè s'alegren de veure't encara que tu només siguis un pare més.
Rebre un missatge d'una mare agraint-te que "fas que aquests viatges siguin més agradables gràcies a la vostra presència".
Sentir el teu fill petit dir: “estic molt orgullós del meu germà, que ha jugat la final”.
Començar el partit sabent que l'equip del teu fill el perdrà, però també sabent que no t'importa perquè estàs allà per ell i no pel resultat final.
Estar al passeig marítim amb la teva filla i menjar una hamburguesa amb patates fregides i cervesa.
Entendre's amb els fills sense haver de fer servir sempre paraules.
Veure en Jordi sortir enfadat quan perd igual com jo a la seva edat.
Que un pare t'agraeixi un teu gest i li escriguis que “l'amistat és important”.
Veure el teu fill acostar-se a tu i a la seva germana mentre plora d'emoció per haver guanyat la semifinal contra un equip molt més bo.
Veure el vídeo de tot el club celebrant l'equip d'en Teudis quan torna a l'hotel després de quedar segons al torneig.
Ser feliç per haver-hi estat i haver pogut viure totes aquestes experiències.
