Quan t’enamores de petit, ni tan sols tens barba.
Et sents com si no t'enteressis de res.
Quan t’enamores, i ets adult, ja tens per una mica de barba, una mica d’experiència i tota una vida al davant. Però de nou et sents com si no t'enteressis de res.
Quan t'enamores, la vida canvia. I ho fa per a millor.
A partir d’aquest moment, després de conèixer aquesta persona, tot es torna meravellós.
Tot es torna nou.
Vas a l’escola amb més ganes.
Ella et convida a estudiar. I tu, que no has estudiat mai a la teva vida, ets sorprens perquè obres el libre i intentes esforçar-te.
Descobreixes colors nous.
Tastes coses velles, però que ara et sembla que tenen un gust més bo.
Els dies duren un "tres i no res".
La vida et sembla excepcionalment bonica.
Quan estàs amb ella, amb la teva xicota, sembles una mica tonto. És com si visquéssis en un núvol. Estàs feliç.
Vols que el teu estat d'euforia no desaparegui mai.
Estàs enamorat. I quan ho estàs, el món sembla que et somrigui.
Aquesta és la sensació que tinc quan penso en la meva terra.
Catalunya és casa meva.
És com un amor que t’abraça sempre.
I que t'estira.
Catalunya és l’olor de l’herba del camp de futbol de La Salla de Figueres.
És la sal del mar a la pell a Roses.
Catalunya és el riu per nedar. És una copa de vi de l'Empordà.
Catalunya és la cara dels amics que t’han vist créixer i on sempre pots tornar. Catalunya és la família, la germana, el cunyat, el nebot, les tietes, el cosí.
Catalunya és la llengua, la història, la solidaritat.
Catalunya és la gent, la capacitat de lluitar.
Catalunya són els colors de les flors als balcons de Barcelona però també el trekking a les muntanyes del Pallars.
Catalunya, la meva terra és diferent d’aquell amor físic, adolescent.
És diferent.
La Terra no t’abandona. Cap terra no ho fa.
Sempre hi és. I t'espera. I t’atrau.
I quan la tornes a veure, tot es posa al seu lloc.
Avui és l’11 de setembre. Avui és la festa de Catalunya.
És la "Diada".
Es la festa de la meva estimada terra.
T'estimo. I et trobo a faltar.
I estimo i enyoro tot el que tinc allà. I a tothom.
Jo, encara que estigui lluny, et pertany.
I tu, encara que estiguis lluny, sé que mai em deixaràs.
Visca Catalunya.
Visca la meva terra.
Visca la meva gent.
