"Teudis, si haguessis de triar un lloc del món d'on no et poguessis moure mai més, un lloc on et'haguessis de quedar per sempre, on aniries?"
"Si us plau, porteu-me a Alta Badia. Deixeu-me aquí".
La vida és massa curta per viure-la sense ganes.
La meva mare va morir als 47 anys.
El meu pare tenia 51 anys.
Eren gairebé dos nens, saps?
El seu viatge es va aturar poc després de la meitat del camí.
Jo tinc 44 anys. La meva germana en té 48.
Tots dos ens vam adonar fa temps que cal omplir el cor de coses boniques.
Tots dos ens vam adonar que el temps no s'ha de desaprofitar.
El temps passa ràpidament.
M'agradaria que els dies poguessin ser més llargs.
M'agradaria tenir sempre una vida plena de coses boniques com va passar aquest cap de setmana.
Ara mateix estic cansat. Em fan mal els quàdriceps.
Però el cor no deixa de demanar que l'ompli de bellesa una altra vegada.
Fa molts mesos en Paolo em va fer una pregunta:
"Teudis, el cap de setmana del 24 de juny aniré a Colfosco amb en Chicco i les famílies. Vens?"
"Sí".
Punt. Sense dubtar-ho.
L'amistat és important.
En Nicolo' també s'hi ha apuntat. Evidentment, també ho és per a ell.
Sortida divendres a les 19 hores des de casa.
Arribada a Colfosco a l' 1:00.
Preparem l'autocaravana. I finalment dormim.
Ens espera un cap de setmana intens.
El dissabte ens despertem a les 8:00. En Nico prepara el cafè.
Obrim la porta. I veiem això.
Dir que és bonic és massa poc. No hi ha adjectius per descriure-ho.
Chicco (l'expert, el de la “cama bona”, el capità) ens porta a en Paolo, en Nico i a mi pels cinc ports de muntanya: Gardena, Sella, Pordoi, Falzarego i Valparola.
Tornem per San Cassiano, La Villa (amb Mur del Gatto), Corvara i Colfosco de nou.
M'enamoro.
M'enamoro moltes vegades en poques hores.
M'enamoro de totes les dones que veig amb bicicleta. M'és igual el seu físic, nacionalitat o edat. Totes són meravelloses.
M'enamoro d'un noi amputat que puja un port amb una sola cama. És un heroi !!
M'enamoro d'en Paolo, en Chicco i en Nico. I penso en els amics que no hi són.
M'enamoro dels paisatges, els colors, les muntanyes i les olors. Som al paradís!
Quin dissabte!
La Paola i la Sara ens preparen un super aperitiu.
En Paolo i la Paola estan junts desde gairebé sempre. Tenen dues filles precioses que m'adoren.
En Chicco i la Sara estan junts desde sempre. Els seus dos fills són molt dolços.
Veure'ls plegats és un espectacle. M'emocionen.
Abans d'anar-nos a dormir, Nico i jo ens prenem una cervesa junts. L'amistat és important.
I aprofitem el temps per definir el nostre viatge d'estiu desde Biarritz fins a Milà passant pels Pirineus.
Seran 1700 km i 25000 metres de desnivell. Bogeria? Bellesa? Amistat? Tot pot ser.
"Nico, demà bicicleta o muntanya?"
Mirem cap amunt i veiem això.
Està claríssim. Toca trekking.
Aquesta és la Vall de Mezdì.
Al cim hi ha el refugi Boè. I encara més amunt hi ha el Piz Boè (3150 mt).
Demanem el camí a una persona. Ens explica l'opció més suau.
Aleshores preguntem a un altre. Ens dóna una alternativa més dura.
Tu quina penses que farem? Però per què no ens calmem mai?
No és una excursió apta per a tots els públics.
Caminem molt. Fem pujades dures.
Escalem un barranc xulíssim, pujant 250 metres per la neu.
Arribem a un altiplà que sembla la lluna.
Menjem al Piz Boè, emocionats.
Ens trobem per casualitat amb en Paolo i la seva filla Rachele, que han fet el cim ascendint des del Pordoi amb telecadira. La part a peu és dura.
Genial Rachi, ho has aconseguit!!
Caminem per la grava, per l'herba, per camins, fent servir cordes o corrent molta estona quan fa baixada (no ens perdem res 😉).
Encara em fan mal els quàdriceps.
Però el meu cor vol viure més experiències com aquesta.
Si haguessis de triar un lloc per a mi, porta'm a l'Alta Badia.
Gràcies Paolo.
Gràcies Chicco.
Gràcies Nico.
Tinc set de bellesa. M'heu ajudat a beure.
Quin és el “millor lloc de la història”?
Tots.
Som nosaltres els que ens el construim.
Som nosaltres els que podem trobar la bellesa a tot arreu.