No es pot encendre un foc amb dos bastons i una mà. Necessites dues mans. Una per a agafar cada bastó.
Estàs impressionat. Ets feliç. Estàs content. Has vist una cosa preciosa. Vols aplaudir. Una mà no és suficient. En necessites dues per fer soroll. Necessites dues mans per poder aplaudir.
Vols penjar una foto quadre que t'agrada molt. La foto t'ajuda a recordar coses boniques. Has de posar un clau a la paret. Necessites una mà per agafar el clau. Necessites una mà per agafar el martell. Necessites dues mans.
Tinc una paret violeta a casa. Es la paret principal de la sala d'estar. La vaig quan vaig arribar a aquesta casa. Ho vaig fer expressament fent servir un color atrevit. Vaig pensar que veure un color brillant m'educaria a buscar color arreu. I així va ser.
D'aquí poc temps tornaré a pintar de nou la paret. Vull color. Però un altre color. Crec que serà blau petroli.
I sé que no podré tapar aquest violeta amb una sola mà. En caldran almenys dues. O potser tres.
Una mà.
Amb una no n'hi ha prou.
A vegades ni tan sols n'hi ha prou amb dues.
Sóc aquí amic meu. A la plana pedalant amb un 50 o a les pujades amb un 30. Hi poso les meves cames. I una meva mà. Només una mà. L'altre és la teva.
Sóc aquí amiga meva. A la terra ferma. O amb una mà aguantant un timó. L'altra mà és la teva per a ensenyar el camí.
Sóc aquí. Emb el banyador mentre nadem en una aventura al sud d'Itàlia. O mentre amb una mà faig diapositives per a alguna idea comuna. L'altra mà és la teva. Que està a sobre la meva espatlla per a donar-me confiança.
Sóc aquí. Per tu. Tu tens lloc a la sala VIP. Estic aquí quan el món sembla enfonsar-se i et dic que hi ha espai per a tu en les meves espatlles. Agafa la meva mà amb la teva. I puja a les meves espatlles. Et portaré jo un bon troç.
Sóc aquí. No ens cal dir-nos moltes coses. Tots dos sabem que hi ha una sala VIP per tots dos a casa de l'altre. Vine a la meva si et cal mentre començis el teu encoratjador nou treball. Estic aquí i et faré el nou file d'Excel que fem els nerds. La teva mà escriu en el "whatsapp" el que necessites. la meva clica "enviar" perquè tu rebis l'arxiu. Calen les dues mans.
Tu. Tu que estàs llegint aquest blog.
Tu també tens milers d'exemples on ajudes o demanes ajuda.
I saps què és el més meravellós?
Cap mà esborra a l'altra.
Es complementen entre si.
Perquè amb una mà no n'hi ha prou.
La segona mà no esborra res del que era hi havia.
En la primera mà hi ha tot el que has viscut.
Hi ha els èxits, les alegries, les penes, les pors, les decepcions, els somriures, les expectatives, els pensaments, els plans, les pors, els desacords, les amistats, els amors i els "desamors". La vida es queda, no se'n va. I les cicatrius també.
La segona mà fa costat a la primera.
La segona mà és la que et permet completar el que necessites.
T'ajuda a encendre el foc. Et dóna confiança. Et fa adonar-te que no estàs sol.
Jo no visc gràcies a la força de les meves mans.
Jo visc gràcies a les mans dels altres.
Res desapareix.
Però tot ens permet ser els qui som.
Demana una segona mà. I agafa-la amb força.
Nosaltres sols no som res.
Només amb la nostra mà no n'h ha prou. Es necessiten dues mans.
Penja les fotos, aplaudeix, agafa el timó.
Pinta la teva habitació.
I donar-li color a la teva vida.
No tinguis por d'agafar la mà d'algú.
I quan puguis, no tinguis por d'oferir la geva a algú que pugui necessitar-la.
Fa molt temps vaig començar a donar-me a mi mateix una segona mà .
Vaig fer servir les meves mans.
I encara faig servir les mans dels amics que m'estimen.
Hi ha amics (bojos) que a vegades en demanen les meves.
I no és això la vida?
Donar i demanar mans.
Donar-se color a un mateix.
Ajudar els altres a donar-se color.
Jo vaig començar aquest cap de setmana a donar altres mans.
Amb la prima, la segona o la tercera no n'hi haurà prou.
De fet, m'alegro que no n'hi hagi prou.
Perquè estarà net.
Però per sort sempre i per sempre estarà ple d'història.
