Febrer | Mitja Marató de Verona ✔
Març | 200km Randonne brevetto ✔
Abril | Eco Run a Varese ✔
Maig | Mitja Marató a Lacchiarella ✔
Juny | Triatló Internacional de Mergozzo (Half Ironman) ✔
Juliol | Octopus en gravel a Andermatt (Suïssa) ✔
Aagost | Atlantic Way Irlanda en gravel ✔
Setembre | Mitja Marató de Pavia ✔
Octubre | Granfons Tre Valli Varesine ✔
Octubre | Mitja Marató de Cremona ✔
Novembre | Cursa a Zibido San Giacomo 35 km ✔
Desembre | Marató de València ✔
Desembre | Ultramarató a Cinisello Balsamo 49 km✔
Però això és només la part de la competició, de les curses.
Aquelles per les quals la gent diu “caram, quantes coses fas?”.
Aquelles per les quals (per algunes) organitzem projectes per ajudar malalts de càncer.
Aquelles per on els amics del grup d'atletisme em van votar inesperadament Atleta de l'Any.
Però són aquestes les coses importants? NO.
L'important és que amb el nostre grup www.oltrelacurva.com hem recaptat 15.000 euros per ajudar els malalts de càncer i també hem ajudat a comprar una cadira de rodes especial per a en Nicolò, un nen tetraplègic que ara podrà fer esport amb el seu pare.
L'important és que amb els meus tres raigs de sol passem molt de temps junts, hem visitat les Dolomites, Alemanya, Suïssa i molts llocs d'Itàlia.
L'important és que per Nadal els meus tres raigs de sol, en comptes de regalar-me coses, em van regalar un record que ara domina la paret de la nostra cuina, la foto de nosaltres a la muntanya quan vam anar al Rifugio Bignami.
Les coses importants no són només les que es poden veure.
Les coses importants són les invisibles als ulls, com diu un famós llibre.
He après, una vegada més, que la perseverança fa que es s'aconsegueixin grans coses.
He après que “la constància guanya contra el talent”.
He rebut mil exemples que "d'una cosa en neix sempre una altra".
I segueixo pensant que “les coses boniques porten coses boniques”.
He viscut moments amb els meus tres raigs de sol que no es poden pagar amb cap targeta de crèdit: sortides, xerrades, records, moments.
L'Anna, parlant d'alguna cosa que li importa molt, em va preguntar “papa, tu què en penses?”.
Teudis, en el partit més important del seu campionat, s'acostava a les grades amb els ulls emocionats a cada gol per compartir amb mi i amb els seus germans l'alegria de la seva victòria.
Jordi, orgullós, em va preguntar moltes vegades: "papa, és veritat que t'han triat atleta de l'any al grup de running?" .
Un any ofereix moltes coses.
Ens podem aturar a pensar en els diners, la malaltia, els problemes laborals, els amics llunyans o els dols viscuts.
Ningú no té una vida perfecta. Tots tenim coses que voldríem que fossin millors. O diferents.
O podem decidir que és millor buscar la part positiva en tot el que ens passa.
Tu què penses fer el 2024?
