top of page
Cerca
  • Immagine del redattoreEl Pincha Uvas

Tornem-nos bojos per una abraçada

Si navegues a Instagram trobaràs mil vídeos motivacionals, mil frases impactants i mil aforismes increïbles.

El punt més important, per mi, és si aconseguim canviar a través del que llegim, del que veiem.


Aquella frase que ens va emocionar, ens va fer canviar alguna cosa en el nostre dia a dia?

Aquell comentari amb l'efecte "wow" va millorar una part de nosaltres?

Espero que la resposta sigui sí.

En cas contrari, de què serveix emmocionar-se i descobrir coses boniques si no ens canvien a nosaltres i la nostra manera de veure el món?


Després d'una llarga jornada de bici cap a Roma, vam arribar a San Miniato, un poblet meravellós.

Vam arribar al vespre, al voltant de les 21:15.

Els últims quilòmetres incloïen una bona pujada, amb percentuals de més del 9%.

A dalt ens esperava una casa preciosa.


Després de la dutxa ens sentíem renovats. Estàvem (gairebé) frescos. Semblava que no havíem pedalat 184 km i al voltant de 1500 metres de desnivell.

Els nostres pensaments només veien plats de pasta, carn, menjar ... i aleshores vam sortir per sopar alguna cosa.

Al mig del poble, en una botiga gairebé anònima, vaig trobar un aparador que em va cridar l'atenció.


Mentre en Maurizio i en Gianni escollien el restaurant, em vaig aturar un moment.

I vaig fer aquesta foto.


"Tingueu cura de tornar-vos bojos per una abraçada".


Quina frase meravellosa.

Vaig fer la foto el 22 de juny.

Des de llavors m'ha tornat al cap moltes vegades.


Quan hi penso, em vénen al cap moltes coses.

  • Fins a quin punt són importants els detalls?

  • Fins a quin punt importa dir certes coses o fer certs gestos?

Fins aquí és fàcil.

  • I... que difícil és acceptar els gestos dels altres?


Penso en mi com a preadolescent assegut al sofà veient programes esportius amb el meu pare.

Ell m'agafava la mà. Això em molestava molt. Em feia sentir incòmode.

Ara, com a adult, penso en com devia ser difícil per a ell expressar els seus sentiments.

No n'era capaç. Tenia un bloqueig. L'orgull no el deixava ser lliure.

Jo no ho entenia.


En canvi, "hauria hagut d'haver-me tornat boig per la seva abraçada", com diu la frase de la foto.


Tornem-nos bojos per dir "t'estimo", "estic content que estiguis aquí", "et trobo a faltar", "estic orgullós de tu", "ets un gran amic".

Aprenguem a acceptar els gestos d'afecte que ens fan.

Acceptem, metafòricament, la carícia tímida que ens fa el nostre pare al sofà.

Pugem a dalt d'una muntanya i sentim-nos lliures si els nostres ulls s'humitegen en commoure'ns per la bellesa que tenim davant nostre.


Jo sóc molt orgullós. Hi estic treballant. Sé que és una mala bèstia.

Fem la nostra vida més simple.

Tornem-nos bojos per una abraçada.

8 visualizzazioni

Comments


GPTempDownload (8).jpg

EL PINCHA UVAS

bottom of page