Cerca
  • El Pincha Uvas

Tornaràs a volar

"Teudis, tu sabries arreglar l'avió de fusta del meu fill? Puc portar-te'l?"

"Ho puc intentar ! Em pots enviar alguna foto?"



Me les he mirades una una estona. Al cap d'uns minuts he dit a mi mateix: "Ho intentaré. Si l'arreglo faré feliç un nen! Només per això val la pena començar a treballar".


I aquí he descobert la primera lliçó d'avui.


Tenir un objectiu ajuda tots els intents. Tenir un objectiu fa que l’esforç sigui menys gran. Tenir un objectiu dóna força quan trobes pujades.


He anat al laboratori. He desmontat totes les peces. He mirat el que s’ha desenganxat. He trobat els problemes i m'he imaginat les solucions. He vist com havíen unit les ales i el cos. I al final he decidit que era millor reconstruir tota aquesta part.

I aquí m'ha vingut al cap el segon ensenyament.


Hi ha moments a la vida que hi ha connexions, unions, articulacions que ja no s’aguanten. És qüestió de temps que tot es trenqui. De vegades, per tornar a volar, cal tallar i reconstruir. Després s'arribrà de nou a llocs inesperats i meravellosos.


Després he mirat les ales.

Els palets de fusta només estaven recolzats contra els forats.

Tota la construcció es basava en una sola unió.

Quan aquell nen, a més de mirar l’avió, va voler jugar-hi, tot va es va trencar.


BOOM!


I aquí, de nou, he tornat a pensar.


He pensat que també això també ens passa a nosaltres.

Quan la nostra vida només està recolzada en alguna cosa, quan vivim sempre en una bombolla protegida, sense voler-ne sortir mai, el risc és molt gran.

Si la nostra vida es converteix en un "veure però no tocar" ens arrisquem a fer "boom!".


De tant en tant cal sortir de la zona de confort.

Cal arriscar-se.

Descobrir.

Gaudir.

Experimentar.


En cas contrari ... BOOM!

He enganxat cada palet.

He agafat la cola i omplert tots els forats.

Després hi he posat cada palet. I amb un mocador i una esponja he tret tota la cola que sobrava.

Al final tot ha quedat precís. Bonic. Increïble.


He après.


He après que si no es té pressa tot pot tornar a ser bonic.

Tot es pot arregalar.

Cal calma.

Requereix paciència.

I cal fer un pas a la vegada.


Ara només em faltava arreglar una peça.

Les rodes.

M'he adonat que les rodes estaven esquerdades.

I sincerament crec que vaig ser jo.

No recordo que fossin així quan em donar l’avió.


Les rodes són importants.

Aguanten el pes a la sortida i a l’arribada.

No són necessaries quan es viatja.

Són útils en moments decisius.


Cal tenir molta cura de la part on tot es recolza.

Cal parar atenció a construir bé els fonaments.

Hem d’esbrinar quins són els nostres fonaments.

O qui els representa.


He decidit arreglar bé les rodes.

Ara són uns quants mil·límetres més petites.

Però no tenen esquerdes. I poden aguantar tot el pes.

Tu, tu que llegeixes, en què et recolzes? Sobre qui? T’importen els teus fonaments? Val la pena arreglar-los? S’han de refer?

Aquest avió ha estat un gran viatge per a mi.


Per això m’encanten els treballs manuals. Per això els segueixo fent.

Potser sóc un home romàntic, nostàlgic i extrany.

Potser, com algú em va dir fa un temps, sóc un amant del "bricolatge emocional".


Però, és molt bonic aprendre constantment de les coses que fas, oi?

Es preciós ser curiós, no?

Es meravellós desitjar coses noves?

Que bonic que és tenir passions !



L’avió semblava que estigués trencat!

De fet, ho estava!!!!


N’hi havia prou de reconstruir el passat d’unes parts i arreglar-ne d’altres.

I una vegada que estava tot arreglat, només caliar toranr-ho a unir tot .


Cal paciència.

Solucionar un problema a la vegada.

No tenir pressa.

I al final el resultat pot ser un super espectacle!


Nosaltres també podem ser com l'avió!

Aquest viatge també ens pot passar a nosaltres!!


Torna a volar, amic meu.

Ara està a punt per l’infinit!




6 visualizzazioni0 commenti

EL

PINCHA UVAS